Sense títol I

Un relat de: M

Sempre havia imaginat que el cor tenia forma de cor (com els que dibuixem als vidres entelats), però fa dies, concretament fa 751 dies que em vaig adonar que el cor s'adapta al cos segons el nivell de pessigolleig a la panxa i de lluentor als ulls de la persona que t'acompanya.

I fa un dia, concretament 27 hores que m'he adonat que el meu cor ja ha arribat fins la punteta dels dits del peu...

i és inevitable: somric, somric molt.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer