Vanitat de vanitats , tot és vanitat

He viscut la jovenesa
I he trobat l´immenssitat
De la mar il.luminada
Per el sol en tot l´esclat.
He sigut amant i amic,
I vist veritat i mentida
D´una vida que és farcida d´amor i de vanitat.
I he trobat… he trobat!
El tresor que jo buscaba en una ermita amagada
Al bell mitj d´un bosc cremat

M´e n´he anat de la vida
En les nits d´alcohol i fum
I l´he deixada adormida
En viatjes que he fet lluny.

He cuït l´or i destil.lat
I el mercurio he fixat
I del plmb n´he tret l´essència
I he tingut molta paciència
En les hores que he passat
Lentament tot degotant
els alambics i la vida
i he begut l´aigua beneïda
i he madurat l´or potable
i m´he ungit el cap i els peus
amb la Rosa més amable,
la Rosa al mitg de la Creu.
I ara sdóc Rei , res em falta.

He mort al llit del dolor
I he escampat ma sang a dojo
I ara em diuen tots els boijos
Que encara tinc quelcom a fer…
No saben que no es fa res
Quan no es tenen globuls roijos.

Per fer pa cal la farina
Per fer vi cal el raïm
I per fer sang cal l´enzim
De la fe en aquesta vida
Jo ja he perdut tot això
Doncs tinc l´anima ferida

Ja ho deia el Rei Salomó
"Tot és una vanitat"
i si he de dir la veritat
li dono al just la raó.