Vaig ser àngel mentre algú m'escoltava

Un relat de: silvia_peratallada

Vaig ser àngel mentre algú m'escoltava,
inventant la dolça veu, el setembre esperat.
El mes infinit, que no va arribar al meu llit,
només vaig olorar el teu cafè, mig ensucrat
mentre vivia, lluny, alguna promesa feta ahir.

No vulguis ser culpable, la vida va triar
el camí que seguiries, jugant, per bé o per mal.
I ara em fas llegir paraules, versos que no vas dir mai,
Que vindries, seguint l'aigua, a aquell poble medieval.

I si, confesso, crec que no és el moment,
Però si ho fem bé potser el podrem trobar.
I jo encara no sé odiar, ho tinc comprovat,
És el dimoni, que et diu que és massa tard?

El meu camí, ha tornat a començar,
però no sé a quin cantó t'has quedat...
Amb versos de seda, sentiments per recitar,
Segueixo recordant la lluna, i les voltes que li vam donar
I ella és ella, i sempre m'estarà mirant.



Comentaris

  • bonissim![Ofensiu]
    endavant | 03-10-2005

    que bonic!!
    No vulguis ser culpable, la vida va triar
    aquesta frase es molt molt maca!
    (m'ha encantat el poema de la teva biografia)

  • que sempre et miri [Ofensiu]
    Becari | 03-10-2005 | Valoració: 1

    aquesta lluna.....és preciós!!

  • uauuuuuuuuuu!!!!!!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 02-10-2005

    quina meravella!!!

    felicitats silvia!!!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com