Únic i mai repetit

i molta dosi d'humanitat, d'una professora davant dels alumnes adolescents, sabent que estan creuant moments de perturbació a la seva vida. L'adolescència no és una etapa senzilla, i que els mestres i els pares ho comprenguem, afavoreix él fet que la superin amb més fortalesa.
Cada cop que et llegeixo em sorprén més -agradablement, per suposat-, la teva versatilitat, Aurora!
Una abraçada

Tinc una experiència de vuit anys en una escola amb adolescents i el teu Relat m'ha portat a l'aula.
Assegudes, Asseguts, davant meu.... semblen iguals i són diferents.

Dues coincidències:

·La primera; a mi també m'agrada observar els meus alumnes i intentar esbrinar quin és el seu estat anímic, com es troben...
·La segona; també confonc els noms dels alumnes, i cada vegada més!

Un poema que he llegit, perquè estava als últims comentats, i amb el que m'he sentit molt identificada.

Enhorabona per les teves tasques: la docent i la literària.

Núria Gausachs i Cucala

Magisteri, doble, el de la poeta, i el del poema, que ensenya exemplarment la tasca del mestre: aquell que té vocació d'ensenyar, és a dir, mostrar camins per a l'aprenentatge.
M'encanta l'expressió: "ni l'ensorrament del cos
en engolir la lliçó". El mestre no ha de ser un redreçador de columnes torçades, però sí el tutor de l'arbre jove que necessita la guia del pal que -tot i que ja una mica sec ;-P- es manté dret.
Una abraçada, mestra!

franz

Potser si que no hi ha un esser igual en aquest món nostre.
Quan mirem números i estadístiques se'ns fa tot uniforme: tants caps tants barrets; índexs de fracàs, d'èxit; barems de coneixements; ràtios de conducta:
Tot fred i impersonal i darrera hi ha rostres, sentiments, persones i anhels.
Ho dius amb molta claredat en una poesia farcida de bons sentiments i una bona dosis d'humanitat i amor per aquella tasca tan difícil, com és la de formar els homes i les dones del demà.
Molt ben trobada i ben escrita.
Ramon