Una terra,una vall

Un relat de: Josep Ventura



Ara que floreixen flors de quietud
Des de l’era, d’alt el pla del turo
Tanco els ulls i gronxo els sentits
Un aire tebi de primavera acompanya
El vespra m’ugen les fulles de la vella
Alzina,l’olor d’estepes i farigola,de
Verdalagues i cuscunies,amanides
Amb gotes de sal, fosa a la bassa dels
Galàpats i granotes que trenquen el
Silenci de la nit que amaga sense por
Els passos de la guilla que te gana
Cap a la drecera del collet el mussol
Fa presencia, i quant obro els ulls
Mai em canso de mirar aquesta vall
Que em dibuixa la lluna teva.
El llum de una bicicleta segueix les
Tortiroles de la carretera com una
Cuca lluminosa la nit de sant Joan
I amb la nit serena sense fred
Es lleva el sol amb l’alba i els
Camps de blat i civada que
Groguegen com la ginesta del bosc
Ens donaran papallones de colors
I un pom de espigues i gallarets.




Comentaris

  • molt bonic, és un cant a la natura[Ofensiu]
    joandemataro | 01-02-2011 | Valoració: 10

    i a les seves meravelles...
    gràcies pels teus comentaris tan afalagadors
    fins aviat
    joan

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Bitxa | 26-01-2011

    ....gràcies al teu comentari t'he descobert i et llegeixo.
    El teu poema és naturalesa lírica pura!
    Visca l'Empordà!
    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com