Una rosa

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Una rosa mig desclosa,
Una rosa que brillant,
Una rosa tan hermosa,
Una rosa que elegant,
Una, ay, que gran.
Una rosa que formosa,
Una rosa quin esclat,
De vellesa i hermosura,
Més roja que el llavi besat.
Un Sant Jordi especial,
on la ROSA es el símbol
de la nostra amistat
vers el nostres germans.
Anem al carrer del bisbe,
Qué és el día assenyalat,
Trobarem un pom de roses,
A la porta del palau.
Ay les roses de Sant Jordi,
Nose quina olor farán,
Que quan al pit te les poses,
Et dona com un desmai.
Veus com passen les minyones,
Per cada minyona un ram,
Cada ram quinze roses,
Que no caben a la mà.
Ay les roses de Sant Jordi,
Amb aquest vermell pujat,
que sembla que tinguin les fulles,
totes tacades de sang.
Les llágrimes de rosada,
M'indiquen el començ del matí,
I quan surten a la parada,
Vol dir que és el començ de la diada.
Sant Jordi li parla a la rosa,
La rosa escolta les penes,
I diu que el cor de les princeses,
Será per qui guanyi la batalla.
La diada de Sant Jordi,
És de trobada,
Per aquells que són poetes,
Per aquells que escriuen cartes.
En la diada de Sant Jordi,
Sorgeix de la inspiració,
Un llibre, una rosa,
I una mica d'emoció.
Aviu encenen les roses,
Esperançes en les mans,
Roses, roses de catalunya,
Camps de color granat.
Una rosa mig desclosa,
Una rosa portada al pit,
Orgullosa i formosa,
Que ens omplirà de delit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer