Una nit per recordar

Un relat de: universbrillant
Diguem que el que hem viscut no ha estat un somni. Mirem i mostrem l’univers dins dels teus ulls. Dibuixem un somriure i donem la mà per mantenir el record etern la resta dels meus dies.

Encara record el color del cel de la nit passada. Era obscur, amb una petita llum tènue que la lluna projectava sobre nosaltres. I les estrelles tan brillants com eren dibuixaven el perfil de milers de figures. Vares mostrar-me l’Ossa Major. Un somriure innocent va florir al meu rostre al veure tot aquell espectacle de llum que el firmament ens oferia.

Entre silencis i paraules absurdes em vas besar. Em vas fer descobrir que podia volar sense deslligar els peus de terra. Et vaig sentir tan proper a mi que semblava que una explosió d’emocions recorria els nostres cossos ara impossibles d’apartar. Les meves mans recorrien la teva nuca i els teus cabells rebels que tant m’agradaven. Les teves es mantenies fermes a la meva cintura fins que un remolí de sensacions ens va fer perdre la noció del temps i de la vida.

Record com et tenia al meu damunt, nuu com un arbre quan és tardor. La calor del teu cos sobre el meu, els sospirs entrecreuats d’un desig que s’emblava no extingir-se mai. Com una droga, vam sentir un èxtasi final. Aquell foc que cremava de sobte va explotar. I tu i jo ens vam mirar als ulls i vam somriure com mai ho havíem fet. Et posares al meu costat i em tapares amb la teva jaqueta que feia olor a tu. T’apropares a la meva orella i amb un murmuri em vas dir t’estim.

Diguem que aquest t’estim traspassarà tots els horitzons, que romandrà viu cada instant de la nostra existència. Si això és un somni, no em deixis despertar.

Comentaris

  • Sense paraules[Ofensiu]
    nurbreatheme | 10-07-2013 | Valoració: 9

    És preciós.
    Molt delicat i ple de sentiment. Feia temps que no llegia un relat que m'arribara tant al cor.
    Enhorabona.

  • Sense paraules[Ofensiu]
    evaaguilar | 07-07-2013 | Valoració: 8

    No sé si és perque el dia està nublat i tinc els sentiments a flor de pell, però m'han caigut llàgrimes al llegir-lo. Una abraçada!