Cercador
Una mica perduda...
Un relat de: Basileia- Compartir:
He passat de ser nostàlgia d'uns dies
a ànsies del demà.
Sense apenes trepitjar el present
que ara em crida l'atenció.
Sóc dona d'avui,
aprenent a ser una gran nena,
perquè demà no s'acabin els jocs
ni els somnis adults.
Lluito per no trepitjar-me a mi mateixa,
provocant les intencions dels altres;
massa ràpida m'ha fet la vida,
per ara no viure dels vostres intents.
I ploro sola a casa,
d'aquells petits moments
que d'aqui unes hores no recordaré
si llenço les espines al fons d'aquest buit.
Comentaris
-
Somnis[Ofensiu]etdonariaamor | 11-02-2008
Els somnis mai s'acaben, és una de les coses eternes de la vida. No et trepitjis a tu mateixa, ni et deixis trepitjar pels demés. MAI! bonic relat.
-
Juer...[Ofensiu]instants | 11-02-2008
Tendre amb tu mateixa però amb el valor necessari de trobar-te. Una delícia de poema.
Pau -
Trobada![Ofensiu]Unaquimera | 19-12-2006 | Valoració: 10
Un poema que entra pels ulls, suau, i ressona endins, fort. Que parla de passat, present, futur, d'avui, de jocs d'infants i d'aprenentatges adults: per tant, de lluites, d'intencions, de plors, de buits...
M'agrada haver-ho llegit i em sembla que m'hi torno a posar, perquè entre les teves paraules quelcom mou encara les ales!
T'envio una abraçada plena d'escuma, de la que embolcalla les espines i les deixa incapaç de punxar mai més,
Unaquimera
-
trepitjant[Ofensiu]gypsy | 26-10-2006 | Valoració: 10
el present, ens anem fent a nosaltres mateixos.
Les nostàlgies i els sentiments d'angoixa són inherents a la condició humana i ens aporten sensibilitat, en un món ja prou robotitzat.
Imagina que poguessim programar el nostre estat d'ànim, ufffff, noooo, eh?
petons preciosa, els teus versos sempre m'arriben a l'ànima i et comprenc moltíssim.
Força princesa!!, jo tb t'estimo i no t'oblido mai.
gyps
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
38 Relats
173 Comentaris
50590 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...
..viu cada moment com si fos l'ultim...
En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.