una carta que mai arribarà...

Ja he aconseguit lo que volia ,lo que tant esperava però no tinc la sensació que volia tenir , és una barreja d'indignació , ràbia, impotència...
No entenc com pots ser així, no entenc com pots ser capaç de ser tan covard.
Perquè sempre agafes la via ràpida?perquè no t'afrontes als teus problemes i els arregles?
Som l'únic que tens i estàs fugint;I si t'en vas és lo pitjor que pots fer , et trobaràs sola i potser no ens veuràs tan indesitjables.Però si amb la teva edat actues així, ho tens difícil.
A la vida no tot és com tu vols , ni mai ho serà i per anar-te no farem una festa com pots estar pensant sinó que estarem tristos perque ens importes i perque no ens acceptes.
Potser no som lo millor però formem part de la teva vida i no ho pots evitar.
I ara tot canviarà, a pitjor o millor, però no estarem tots.
I tampoc se de que vas sense dirigir la paraula a ningú i no tenint-nos respecte, qui ets?!ets una persona com els demés i tenim els mateixos drets i deures i en el teu món només entres tu , tu i després tu.
I no saps el mal que estàs fent , ni t´ho imagines;Tu qui ets per perdre el respecte a la gent?has fet més que tothom?per no coincidir amb tu ens convertim en indesitjables?
Ai...tindries que saber que en el món hi ha molta gent i que poca és com tu vols que sigui , i això és la gràcia , adaptar-se a l'entorn!!!
Perquè si no t'adaptes et perds la vida , tens que apendre a conviure, a somriure , a compartir...i no ho saps fer , i no és cap delicte , cadascú té les seves coses però...perquè no retrocedeixes i ho arregles?és d'humans equivocar-se , tothom s'equivoca i jo la primera però hi ha temps per fer-se enrere i rectificar, fes-ho!
No siguis tan arrogant...mira el teu entorn i sigues sincera amb tu mateixa...no vas bé per aqui , pensa realment que vols de la vida i lluita per allò que vols.Però no segueixis així , no m'agrada, ni a mi ni a ningú i com t'estimem volem que siguis feliç però aqui , amb nosaltres.
Potser canvies, qui sap , t'adaptes i convius i consegueixes amics...però adona't lo que estàs fent.
Si us plau, demana disculpes o simplement canvia d'actitud , no actues aixi amb ella , està molt trista fins i tot em diu que accepta que tu no l'estimis.Tu creus que pot dir aixó?ella?que ha donat tot per tu?!Si..sincerament no és perfecta , ho se però jo ja he canviat mica en mica amb ella , no ho fa per fastidiar, només vol lo millor per nosaltres i no ho sabem veure.I hi ha vegades que ens tenim que menjar l'orgull i demanar disculpes, costa , si , però serà una bona lliçó que aprendràs , igual que ho estic fent jo.
Quina és la diferència?la situació i el caràcter...però és bo canviar , si vols , pots.I espero que allà on siguis estiguis bé, sé que no em trucaràs mai però potser és millor.Et desitjo lo millor i una última cosa...t'estimo.