Un viatje per metro...

8:00 del matí, apagues el despertador, t'aixeques desitjant que fos dissabte, però ja saps que no és.
Esmorzes ràpid i corrents, et rentes la cara agafes el maletí i surts de casa.

Arribes al metro, passes la targeta "i jo perquè he de pagar si aquest cabron s'ha colat?", pensaments matiners.

Uffff! gairebé se m'escapa!
El metro esta a rebosar, però et queda un gran trajecte per endavant i ja saps que d'aquí no gaire ho aconseguiràs.

Per fi! un lloc lliure!

Davant un noi, que ves a saber en què esta pensant, porta un llibre a la mà però aparenta que no ha dormit gaire... Que li haurà passat? en que deu estar pensant? potser en el que va fer ahir a la nit, o fins i tot en el que va fer el cap de setmana passat, o el que ve...

Al seu costat una dona, que també porta un llibre, però aquesta el llegeix. Segur que aquesta dona ha hagut de deixar els seus fills a escola, després de donar-los d'esmorzar, vestir-los, rentar-los la cara... es una dona que imposa, que probablement treballi a una gran empresa, on tingui també un alt càrrec.

I al meu costat no seu ningú...

Merdaaaa!!! que els ulls s'ha m'han tancat i m'he passat de parada.
Treure la cartera, doncs potser porto alguns dinerets i puc permetre'm un taxi...
Merdaaaa!!! on es la meva cartera!!!
un altre cop... perquè sempre aconsegueixen la meva...doncs ja és la tercera...

Simplement és un viatge de metro...