un somriure -ple de goig-

un somriure
-ple de goig-

Et cerco durant tot el dia
i quan per fi ens trobem
m'abandono en el teu cos;

prompte m'abraces suau,
la meva pell acaricies,
i ressegueixes els meus llavis
amb els teus dits suggestius;

et passeges per dins meu,
llisques entre els meus fluids...

Jo et miro fix als ulls
sense gosar dir paraula

i et deixo fer

excitada i nerviosa
perquè és el primer cop:
perdo la virginitat.
-ja no tinc secrets per tu-
i ara,
m'allunyo amb un somriure
radiant i ple de goig
d'haver estat en els teus braços
una tarda de dilluns.

Aquest brisall va ser escrit al sortir del dentista. M'acabava de fer una neteja bucal.


un somriure, i mil si cal


***********


bes pell i mel


Et tornaré els besos, un a un,
per seduir-te altre cop.

Al bo i millor de la nit,
m'endinsaré al teu somni
mentre el son et confon.
Em ficaré al teu llit
i t'ompliré la pell de vols de voliaina.

Et besaré cos i mans amb un bes pell i mel,
i gosaré robar el desig als teus llavis.

Et diré: besa'm!
(amb un sospir suau a cau d'orella)

I tu, pensant-me somni,
et deixaràs fer;
uns llavis afamats de tu,
en la nuesa del cos i la pell dolça,
cercaran el sexe ardent.
- calor dels meus llavis a la teva pell-

Amb avarícia,
et lliscaré dins meu per acollir-te;
incitaré el desig desmesurat,
i el retindré
fins que el deler esdevingui passió.

Cavalcarem dins l'embruix lent,
folls i amarats de fluïts delitosos;
i ens beurem l'instant compartit de l'esglai.
A pleret, fet i fet, clourem l'espai
i guardarem sota clau aquest moment.

Amb un bes llarg, estret i càlid,
m'acomiadaré en silenci...

...i el teu despertar
serà un bes pell i mel.


***********


duia als llavis...


Jo, inconseqüent,
duia als llavis un poema contingut
per besar-te quan del foc se'n fes caliu
i quan les cendres retinguessin la passió
de la última besada.

Versos fets de mots prohibits
amagats i dits a cau d'orella;
de llavis sobre llavis entumits,
de pensaments contra pensament.

Batallar de cossos nus
sobre llençols tenyits d'orgasmes.
Melics amarats per un amor
d'hores renunciades a la son.

Pit lliscant-me sobre pits
i en la humitat del sexe dins el sexe.
Poema dibuixat a la pell
i escrit a dins meu
amb llàgrimes d'esperma atrevit
que plora cos avall.

Inconscient, veig com fuig
del meu cau, el teu desig;
horitzó de vertigen que s'escapa arreu la nit
exiliant-se al plaer dels folls amants.

I l'estampo en papers ablanits
i així s'escriu tot sol dins l'espai
entrelligat pels mots cohibits.

Opuscle escrit amb l'esperança d'un mot
que es diu en un moment de delit afusellat.
Et desitjo encara més,
quan m'afiguro que s'ha acabat.

Ara hi duc la nit, als llavis...