Cercador
Un rumb sense un destí escrit.
Un relat de: Roser Caño VallsEns vam dir adéu per últim cop en aquella no cita, en realitat era l’excusa per dir-li que s’havia acabat. I llavors les paraules em van sortir soles, com si no fos jo qui les pronunciés. I en l’instant, em vaig sentir com si fos la dolenta d’una pel·lícula. I creia que mai no podria oblidar la mirada de ressentiment que em va etzibar. Quan em vaig allunyar d’allà, se’m barrejaven moments que creia que eren feliços. De tant en tant, la veu em deia: desfes-te de l culpa et pesa per caminar per un rumb sense un destí escrit. No miris enrere, em deia,no. Ara han passat deu anys d’aquell comiat aparentment amarg. I avui sé que m’he deslliurat de les cadenes que m’estrenyien i és quan començo a reconèixer el reflex de l’espill que m’esguarda.
Comentaris
-
Resposta a Prou bé[Ofensiu]Roser Caño Valls | 06-09-2025
Hola Prou bé,
Moltes gràcies per les teves paraules.
Salutacions,
Roser Caño Valls -
Una mica...[Ofensiu]Prou bé | 02-09-2025
Críptic el sentit del relat no tant en el que significa sinó en ell mateix, però diu coses i les diu bé.
Amb total cordialitat
l´Autor

7 Relats
27 Comentaris
2655 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71

