Cercador
El dimoniet
Un relat de: Roser Caño Valls- Compartir:
Un dia va néixer un dimoniet, que en realitat era el seu jo sorgit de les tenebres, les seves tenebres. Aquell matí davant del mirall, va escoltar aquella veueta: -tens arrugues. L’endemà, aquella versió d’ella, en petit, vestida de vermell va tornar a aparèixer, quan estava davant del seu reflex: -tens una taca del sol. I es veia al reflex, que ella premia els llavis, i la margarida s’havia quedat sense pètals. Al dia següent, li deia: -t’has engreixat. I aleshores, va trencar el mirall a trossos i va cridar. A la nit, se li apareixia el dimoniet a tamany natural, rient maliciosament. Aquella nit es va llevar, i es va veure a l’espill de la seva cambra, tenia la cara blanca,els ulls color de la mel, alguns línies al front, així com alguna taca de color marró, i llavors se li va aparèixer el seu jo vestida d’àngel. -Aquell dimoniet ets tu, i només tu el pots foragitar, abans que trenquis en mil bocins tots els miralls. Aquell altre jo li va treure la bena dels ulls. -Foragitar-lo, has de foragitar el dimoniet!. Aquell matí, se li va aparèixer, i abans que pogués parlar, ella tenia un pot de vidre on el va tancar, però màgicament el dimoniet va aconseguir escapar, i tornava amb la mateixa cançoneta: -tens arrugues… Aleshores ella es va mirar al reflex i es va somriure, dient baixet dues paraules: t’estimo. I va ser quan aquell jo diminut vestida de vermell va desaparéixer.
Comentaris
-
Resposta a Aleix[Ofensiu]Roser Caño Valls | 26-08-2025
Bon dia Aleix,
Sí sempre tenim dues veus que ens fan ballar el cap. Celebro que t'hagi agradat el relat. Moltes gràcies per les teves paraules i per la teva valoració.
Una abraçada,
Roser Caño Valls -
Resposta a Prou bé[Ofensiu]Roser Caño Valls | 26-08-2025
Bon dia Prou bé,
Moltes gràcies per la teva valoració i per llegir el relat.
Salutacions,
Roser Caño Valls -
Correcció [Ofensiu]Prou bé | 26-08-2025
Acceptar-nos*
-
Acceptar[Ofensiu]Prou bé | 26-08-2025
Acceptar-ne com anem esdevenint amb el pas del temps tot agraint poder ser-ne, encara, testimonis vius.
El secret l'has desvetllat, estimant-nos!
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
Dins del mirall[Ofensiu]Aleix Ferrater | 25-08-2025 | Valoració: 10
El dimoniet que tots anem modelant amb els anys, o te'l mires de cara o fuigs corrent cames ajudeu-me! Però, mira, la protagonista li diu "t'estimo" i tururut violes. Molt bé! Una abraçada.
Aleix
l´Autor
7 Relats
27 Comentaris
2492 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71