El pintallavis vermell

Érem al parc. Aquella tarda els plataners i salzes ja estaven florits, i moltes orenetes ja havien tornat del sud, a Barcelona. Estàvem asseguts tots en rotllana, en Pere, Marc, l’Anna, la Meritxell, el Pau, l’Alba, la Susanna, el Manel jo seia una mica apartada de tothom, i restava en silenci, escoltant als altres. Parlaven de fer una festa del 16è d’aniversari a la Glòria. De sobte, ell es va aixecar cap a la font. Era una font gran, amb un sortidor que era el fill de Venus, que treia aigua pels seus voltants. Ell va agafar aigua amb les dues mans i es va rentar aquelles galtes rosades i adolescents. Després es va tornar asseure i es va ficar en la conversa dels altres.
Justament, aquella tarda abans de sortir a jugar, vaig agafar un pintallavis de color cirera de la mare, sense que ho veiés. Els altres continuaven escoltant-lo, mentre mentalment jo contemplava com es netejava el rostre amb aquella nítida aigua.
Van passar els dies, i va arribar el dia de la festa de la Glòria. Jo duia un vestit blanc, ben blanc que m’havia cosit la mare. Sense que ningú em veiés em vaig posar una mica de carmí als llavis. Van anar arribant tots i ja érem al voltant de l’amfitriona. Duia una vestit turquesa preciós que ressaltava els seus ulls blaus. Aquella tarda tots vam riure molt, però jo no podia apartar les meves nines d’ell. Seia just a l’altra banda, només ens vam creuar un hola d’allò més formal. Tothom estava pendent de la Glòria, que explicava que els seus pares li havien regalat un munt de coses.
I va arribar l’hora del ball, en Pere i en Marc van treure l’Anna i la Mireia a la pista. I la Glòria va picar l’ullet a en David. Era un noi ni alt ni baix. Tenia els cabells negres com la nit, i els ulls verds. Duia ulleres, i tenia unes galtes rosades molt boniques. Vestia bé, però no de marca. Duia una camisa a quadres, uns texans, i calçava vambes. Com que ell no reaccionava, ella el va agafar i se’l va endur a la pista. La Susanna i jo ens ho miràvem de lluny.
En aquell instant, vaig somniar que era jo qui li picava l’ullet, amb els meus llavis de color carmí, i ell m’agafava la mà i em treia a ballar. Primer vam ballar un rock and roll, i jo el trepitjava de tant en tant, però ell somreia. Després vam ballar abraçats una cançó lenta.
-No trobes que és molt avorrida aquesta festa?-Va dir ella. Maria?
-Sí, sí-Vaig tornar d’aquell somni. És com totes les festes-Vaig dir d’esma.
La Susanna no deia res, però em coneixia bé i sabia que dins meu havia canviat quelcom.
Quan el ball es va acabar, tots van tornar a la taula, on érem jo i la Susanna.
-Què t’has posat als llavis, Maria? Va preguntar la Glòria amb sornegueria.
Jo vaig emmudir i tothom va riure. Llavors l’atzar va fer que em topés amb els seus ulls verds que es van confondre amb les meves. Després em dedicà un somriure i jo vaig mirar cap una altra banda. Aquells segons foren eterns i sentia una gran llosa damunt meu que no em deixava sortir d’allí. Quan el rellotge van tocar les 10, la Susanna i jo vam marxar.
Una nit d’estiu vaig tenir un somni ben estrany. Feia calor, i jo tenia la gola seca, em vaig trobar al parc, i davant de la font i m’acostava per beure aigua, però cada vegada que m’hi acostava la font s’allunyava, i per molt que corrés, no arribava a tocar l’aigua. Recordo bé, que el fill de Venus em mirava, i al mateix temps, em feia una ganyota i es reia de mi. Quin significat tenia tot allò? L’amor es burlava de mi?
Un dia a l’institut, en David es va asseure al menjador al meu costat. Volia conversar amb mi, i la meva timidesa em deixava sense paraules, només podia dir si o no. Segur que pensava que era una ximpleta. Ell seguia parlant de les matèries del curs, del què faria durant l’estiu, i de cop em va preguntar què faria jo a l’estiu. No sé com una veu dins meu, va sorgir i li va dir que segurament aniria a l’Escala amb la mare, i els meus germans. Ell m’anava a demanar el número de telèfon, quan va aparèixer la Glòria, aquella noia alta, esvelta, amb unes cames perfectes. Tenia uns ulls color de cel, i era rossa i de cabells rinxolats i llargs. Vestia amb roba de marca i sempre duia minifaldilles. Es va apropar i es va endur el David, amb una excusa que ara no recordo. Després d’aquell dia, jo no vaig gosar apropar-me a ell, vaig pensar que no tenia res a fer-hi. Van passar els anys, i un dia em vaig trobar pel carrer la Susanna, i em va dir que en David no havia sortit mai amb la Glòria, que sempre havia estat enamorat de mi. Ella em va suggerir que el truqués, que potser podria parlar amb ell. Tenia el mòbil a les mans, i em preguntava: el truco o no, i els meus dits van marcar els números, i es va sentir una veu que deia: -Hola, qui és? I la meva veu va respondre: -Hola, sóc la Maria.