UN RAIG DE LLUM AL TURÓ

Un relat de: Endevina'm
La pluja i els dies del raïm


Abans de tancar la finestra escolto el cant d’una mallerenga entre els bedolls, lluitant per fer-se entendre amb la fresa del riu que passa arran de casa i que en aquell indret baixa feréstec. Després d’un cop d’aire cauen les primeres gotes d’un xàfec que ens avisa d’un de més ferm. La Mallerenga vola i ja no se sent el seu cant. Núvols negres ens avisen que el fort aiguat s’apropa.

Tot d’un plegat milers de petits ruixats s’han ajuntat en un de sol, dansant sota un ritme frenètic, insistent i precís. Però tenint en compte la calor que ens ha estat fent, penso que és bonic veure ploure, i miro enllà de les finestres picades per milers de gotes d’aigua i sols veig més aigua que ara cau i que després s’atura un instant i tot seguit cau amb més força, fent intensa la seva rèplica repicant contra els vidres molls i fent xaragalls que li cerquen el límit, trobant el marc fred i humit. Hi passo els dits de dins estant, i sento la seva humitat, la fredor. Ens ha arribat la tardor?

De sobte un raig de llum il•lumina un turó proper. Un llamp penso jo, però no, és un raig de sol que solitari ha marcat per un instant una fita impossible que queda tot seguit engolida per un gris espès que encongeix el pit. No sé si voldria que tornés a dominar l’astre del dia i que foragités els núvols.

Assegut en una butaca menjo raïm mirant el paisatge i penso que... que el raig tant sols ha estat un fet excepcional del moment i que ha de ploure tot el dia. Seguiré picant raïm una estona més i gaudiré tot escoltant Chopin.

Comentaris

  • Bon relat...[Ofensiu]
    rafamolero | 13-02-2015 | Valoració: 9

    i m' ha agradat molt per la situació en el que el vius sobretot pels moments de menjar el raïm durant una estona i escoltant la música... Un salut i bona vesprada... R Molero Cruz

  • Pavese[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-12-2014 | Valoració: 10

    Mira, no sé si pel títol, pels turons, pel raïm, el riu o el que sigui, però després de llegir el teu relat penso en Cesare Pavese i els seus turons piemontesos, el seu riu Belbo, el raïm tan bo d'aquella terra i la solitud de l'home amb la natura. El toc final de Chopin, un cognom que fa pensar en la pluja, amb el piano que també fa pensar en la pluja i que lliga beníssim amb tot plegat. Total, que m'ha arribat. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni