Un Nadal fred sense tu

Un relat de: prudenci

Nadal, les boires s´ajassaben damunt el tossal blanc
La neu gairebé muda em feia llit i clam
I la lleu tramuntana em besaba l´esquena.
Com un amor que et dugui a passar la carena

Va ésser al vuitanta-cinc,
quan ja totes les sirenes havien callat per fi
i només hi havia penes al meu costat, dematí
Les nits, curtes, sense son, i el foc que mai s´apagava
En la llar ensinistrada per dar-nos dolor al sentir

Era una nit de Nadal i jo era a la muntanya
En un refugi de daina on mai hi trobí consòl
Era un Nadal sense tu, només neu i boira estranya
Que igual que enssenya, t´ enganya
Car estava lluny de tu.

I la llar de casa teva era plena de regals
I a la meva cova un niu de tramuntana i gregal
Sense tu no hi ha alegria , sense tu no hi ha color,
Només hi ha melangia, fred, boira, neu i dolor.

Nadal del vuitanta -cinc, quin fet a la meva vida !
Semblava fet a la mida per sentir-me lluny de tu
I tanmateix el Senyor va néixer en aquella estona
Perque un home i una dona vulguessin tornar a ésser u.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: