Un món de filtres

[ La veritat és que no tenia pensat escriure res més fins d'aquí uns dies. Però ahir em vas deixar preocupada. Sempre apago el mòbil a la nit... però avui l'he tingut obert tota la nit... em feies patir... i vaig pensar que si necessitaves res, doncs, me'n volia enterar! ]


Ja havien passat els nou mesos. L'espera s'havia acabat.

Es trobava estirada sobre la llitera de l'hospital. Ell es trobava a dins... dins seu. Ja feia uns dies que havia començat a notar-se els dits... a descobrir els petits detalls del seu cos... a sentir els seus moviments... I ara havia arribat l'hora. L'hora de sortir, l'hora de néixer. L'hora de descobrir el món que l'esperava: El món de filtres.

La sortida, tot i que una mica traumàtica, va ser força bona. No sabia el per què, però s'havia posat a plorar uns instants després de sortir. Però al sentir l'escalfor de l'abraçada d'aquella dóna de qui n'havia conegut el seu interior, i que dies més tard va descobrir que era la seva mare; al sentir aquella escalfor de tendresa, va sentir-se tan a gust, que va passar de la tensió a un estat de completa calma. Aquells braços que suats i tremolosos l'envoltaven amb força, amb estimació. Se sentia tan segur allà enmig, que els ulls se li van aclucar i va deixar-se endur per aquella sensació de calma.

Notava que anava creixent, al llarg del temps, el seu cos canviava, i cada cop reconeixia més aquell món exterior que encara li era tan nou.

Ja havia conegut a les dues persones que passaven més temps al seu costat, i va poder arribar a la conclusió de que es tractava dels seus pares. Encara no entenia moltes coses d'ells. No entenia per què se'l miraven amb aquella cara de tòtils com si ell tingués un tomàquet al nas... No entenia per què patien tant de que no li passés res, de que no es quedés sol, però sentia algun sentiment cap a ells... ells en deien estimació. Tampoc entenia per què intentaven sempre dir-li el què havia de fer, sense deixar-lo descobrir el món per ell mateix. Sense deixar-lo aventurar-se en allò que s'anava convertint en la seva vida.

Anava creixent, i de mica en mica, anava descobrint que tothom era diferent, que cadascú tenia la seva pròpia manera de ser. Estava encuriosit per saber el per què els seus pares seguien insistint en ficar-li les seves pròpies idees al cap, sense deixar-lo pensar per ell mateix. Per què s'entossudien en dir-li el què havia de fer? No ho tenia del tot clar, però sabia que alguna cosa s'estava instal·lant en el seu cap. Podia notar com de mica en mica, un filtre s'anava col·locant a la seva ment.

En una ocasió va atrevir-se a preguntar a se mare: Mare... per què sempre heu intentat inculcar-me els vostres ideals sense deixar-me descobrir el què està bé o no per mi mateix?
Ella es va quedar sorpresa davant d'aquesta sobtada pregunta: Què vols dir fill? Nosaltres només hem fet el què hem cregut millor per a tu...
Ell això ja ho sabia... però no entenia per què notava com si tingués un filtre que li anés distribuint el què estava bé o no sense deixar-li escollir a ell mateix... : Però per què m'heu posat un filtre, mare?
- Un filtre? Què vols dir? No t'entenc... nosaltres no t'hem posat cap filtre...
Va adonar-se de què no en trauria res clar d'aquella conversa, i va decidir deixar-ho córrer i canviar de tema.

Però aquella qüestió no va deixar de rondar-li pel cap. No acabava d'entendre com era que la seva mare no sabia de què li estava parlant. Potser és que no ho volia reconèixer. Va arribar a la conclusió de que segurament, no ho havien fet conscientment. Possiblement ells m'han anat ensenyant a la seva manera, pensant en el què seria millor per mi i actuant de la manera que creien més correcta... Però... per què sento aquest filtre dins meu? Per què no sóc capaç d'arrencar-lo? Per què tinc aquestes pors davant de certs aspectes? Per què tinc alguns conceptes com a únics i no puc aconseguir canviar-los?

Un filtre, si, va arribar a aquesta conclusió. Potser sense adonar-se'n, però sabia que els seus pares li havien col·locat un filtre en la ment que no li deixava actuar lliurement.

Algun dia podré desfer-me d'aquest filtre?

Un món de filtres. Filtres que ens fan tenir uns ideals fixos. Uns ideals que ens fa por trencar. Uns pensaments que ens atemoreix no complir. Que ens fan témer el què no s'adapti a ells. Que ens fan sentir por de les noves coses. De tot el què es diferencia i s'allunya d'aquest filtre.

Potser és necessari tenir aquest filtre. Potser és inevitable.