Un mirall, anomenat...Viure!!

Un relat de: Núria Niubó

Amb el els ull clucs
i les mans tremoloses,
ressegueixo el meu rostre,
encara el reconec.

El front planer i turgent,
els polsos un xic afonats
de bategar per la vida.

Les celles rectes i fines,
de tant recollir suors
d'angoixes i sofriments.

Les pestanyes menys denses,
les parpelles flonjes i suaus
d'omplir-se de llàgrimes vives.

Les galtes llises i el nas
en mig, eixint prominent,
d'anar mirant endavant .

Envolten uns llavis prims,
arrugues de sentiments
i de rialles viscudes.

I la barbeta sensual,
em demana més carícies.

Les meves mans ,
més tranquil·les,
acaronen la fesomia,
per recorda'm
que sóc viva.







Comentaris

  • Una imatge, una mirada, una vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2009 | Valoració: 10

    En efecte, un mirall ens permet recuperar la nostra imatge externa, la "oficial", aquella que els altres tenen davant quan ens veuen... però també és cert que cal una mirada ben atenta per recórrer l'aparença i destriar les rutes que ens permeten la coneixença.

    No tothom és capaç de valorar la vida que representen les finíssimes arrugues al voltant d'uns ulls,...
    o d'entendre si les marques al voltant de la boca s'han fet a crits o a riallades...
    si les llàgrimes que aflorat han estat de pena o de ràbia, per excès o per manca...
    si es mira endavant perquè es busca i no es troba, o perquè es fuig del passat o perquè ens guia l'esperança...
    si les mans escriuen o preguen, acaronen o esperen, ...

    Hem estat, som i serem, un contrast reflectit en el mirall de la vida.

    T'envio una abraçada viva,
    Unaquimera

  • Melcior | 09-01-2008 | Valoració: 10

    un mateix és coneix, i és reconeix ,també coneix amb els altres, i els reconeix , que aixó no ho sap fer tothom .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

202729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC