Un mar de bellesa

Un mar de bellesa

Les crestetes de color violeta
Abraçant la blavor del cel,
Mentre el sol juganer les vigila
I escalfa amb dolçor de mel.

La meva mà reposa,
sota un cel, esclat de foc,
coronat en llum i ombra,
per un sol tirant a roig.

Enlla en el cel,
sota l'horitzó,
m'arriba a la vista,
el blanc de la neu.

La neu verge de les muntanyes,
M'inspira una calidesa tan contradictória,
Que se surt de la lógica,
És pura poesía.

Oh verdor dels prats , quina enveja!
En concert podeu escoltar
Rierols i fonts d'aigua fresca.
Rossinyols i ocells cantar.

Entre els verds hi destaquen
Margarides , tota mena de flors
Papallones que volen i dansen
Fen possibles un ball colors.

Em passejo,
per entre les espigues daurades,
i sento com s'entrellasent amb els meus dit,
mentres omplo del seu aroma el pit

El remor del vent,
Es passeja entre les fulles dels arbres,
Algunes daurades,
Altres d'un roig puja't de to.

Els arbres conformen una dança,
Un esclat de color,
Que em recorda amb anyorança,
La dansa del meu amor.

Els llacs cristallins,
Reflexen les mil cares de la lluna,
Esperant que arribi l'albada,
Al costat de ma estimada.

Mils sols i mils llunes fan possible
Simbiosi de textures,
olors, sons i colors,
Aigües salades i dolces,
alletant vida amb passió

L'espuma de la mar,
m'esquitxa la cara,
i m'aboca,
a un somni de bellesa.

El murmuri de les roses,
mig descloses,
m'enbriaga,
i el seu roig, bonic color,
m'enamora, deu n'hi do.

Les roses i la seva bellesa m'enalteixen,
m'entres segueixo el seu aroma,
cap un prat vermell,
que vol ser fugiçer de la meva mirada.

Es un mar de bellesa
On la mà del pintor s'ha esmerçat
La natura, en tan bella imatge,
a nosaltres també ens ha creat.