Un glop

Líquid transparent,
vertígen en direcció contrària al bessar,
temperatura en un instant,
color incolor que enlluerna els sentits.
És l'ampolla del meu esquelet,
envàs cristal.lí de fràgil durada,
estructura de la meva ànima,
fantasma que ombreja el meu cos.
Dins el suquet,
encara no sé quin gust té,
però el veig quan a contrallum,
després de remoure el recipient amb un sacceig,
apareixen les minusioses gotetes que escapen del fons.
És l'essència, en diuen així,
el gust, el tacte, l'oïda i la vista
en descobreixen a diari el seu estat pur.
Cada ampolleta una vida,
vapor fugisser en un descuit,
per saborejar-ne el gust de cada moment.
Tinc dins l'aroma d'olors més fresques,
presents oferts a través dels meus desitjos,
incansables per recuperar-ne cada racó.
Qüestions dels vius que viuen,
senten que volen,
volen i senten.
No cal beure'n un glop diari,
ni vulguer-ne fer una bodega,
ni aclarir la sed d'un dia...
Una ampolla per vida és suficient,
si saps omplir cada pas sense obrir-la.