Cercador
Un dels nostres
Un relat de: Ivan BonacheSona el mòbil. És aquella aplicació que s’ha instal·lat fa quatre dies i que li està canviant la vida. Com que no hi ha gaire trànsit a aquella hora l’agafa per veure quina noia li ha respost. No està malament. Amb la mà esquerra al volant i la dreta al mòbil, un ull en la carretera i l’altre en la pantalla, llegeix que vol quedar aquella mateixa nit i li adjunta una adreça.
Es passa la tarda arreglant-se. A la dutxa es masturba per no arribar massa calent a la cita. Busca l’adreça al navegador del cotxe i se sorprèn de veure que l’envia cap el cementiri. Quan hi arriba, la noia, espaterrant, ja l’espera. Sense badar boca es fonen en un petó llarg i humit. Ella l’agafa de la mà i el porta cap a dins del recinte. Fa una mica de fred i tot és força tètric a aquelles hores, però està tan excitat que la seguiria fins a la fi del món.
Entre les flors d’una tomba recent, fan l’amor. Mai no havia sentit aquell fred tan punyent ni aquell plaer tan profund. S’escorre entre convulsions orgàsmiques i es deixa caure de costat. La noia riu i li assenyala el nom de la làpida. Ell no li veu la gràcia. Aquell pobre infeliç es diu igual que ell. Agafa la roba i, mig nu, se’n va corrents cap a la sortida. A mesura que s’allunya va veient ombres i figures que es belluguen per tot arreu. Esglaiat, ja no se’n recorda de la noia, només vol sortir d’allà i anar-se’n cap a casa. Però no pot. La sortida està tancada.
«Un dels nostres!» sent darrere seu, «Un dels nostres!» repeteix algú més enllà. La noia apareix entre la boirina i amb veu rogallosa li diu «No corris, ja estàs a casa. Encara no ho has entès? Algú t’hauria d’haver dit que no és bona idea mirar el mòbil mentre condueixes».
Es passa la tarda arreglant-se. A la dutxa es masturba per no arribar massa calent a la cita. Busca l’adreça al navegador del cotxe i se sorprèn de veure que l’envia cap el cementiri. Quan hi arriba, la noia, espaterrant, ja l’espera. Sense badar boca es fonen en un petó llarg i humit. Ella l’agafa de la mà i el porta cap a dins del recinte. Fa una mica de fred i tot és força tètric a aquelles hores, però està tan excitat que la seguiria fins a la fi del món.
Entre les flors d’una tomba recent, fan l’amor. Mai no havia sentit aquell fred tan punyent ni aquell plaer tan profund. S’escorre entre convulsions orgàsmiques i es deixa caure de costat. La noia riu i li assenyala el nom de la làpida. Ell no li veu la gràcia. Aquell pobre infeliç es diu igual que ell. Agafa la roba i, mig nu, se’n va corrents cap a la sortida. A mesura que s’allunya va veient ombres i figures que es belluguen per tot arreu. Esglaiat, ja no se’n recorda de la noia, només vol sortir d’allà i anar-se’n cap a casa. Però no pot. La sortida està tancada.
«Un dels nostres!» sent darrere seu, «Un dels nostres!» repeteix algú més enllà. La noia apareix entre la boirina i amb veu rogallosa li diu «No corris, ja estàs a casa. Encara no ho has entès? Algú t’hauria d’haver dit que no és bona idea mirar el mòbil mentre condueixes».
Comentaris
-
Bon relat![Ofensiu]Solsona Bot | 21-12-2020 | Valoració: 10
Bon relat! Fer realitat els desitjos i somnis, pot sortir malament.
-
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 20-12-2020 | Valoració: 10
M’ ha agradat si senyor
-
Bona combinació[Ofensiu]Jam Malson | 19-12-2020
Com en tot bon relat curt, el millor per al final. De tota manera, el que m'ha sorprès de debò ha estat la combinació d'erotisme i terror. I haig de dir que tot plegat ha estat un plaer terrorífic ;-))
-
ambivalència[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 16-12-2020
Un relat de terror gòtic, en un cementiri, amb totes les pautes per fer-nos passar una estona que vol ser de terror, però que, ja t'ho dic jo, més d'un suïcida te'l compraria; marxar del món en un orgasme irrepetible...
Narració impecable com ja ens tens acostumats. Sort Ivan! -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio | 16-12-2020
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

75 Relats
191 Comentaris
45485 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment hem dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut. Estic aquí per aprendre. El mateix intentaré fer amb els altres.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Actua - Música a la presó
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte participant al concurs Núvol 2018
Conte finalista del concurs Núvol 2020