Un cop de mà

Un relat de: madamtuskina
- Per fi t’has atrevit! - Van cridar totes les meves amigues en un eufòric brindis i em regalaven unes arracades que tenien forma de mà d’esquelet. Venien embolicades en una caixeta que duia una etiqueta d'una joieria anomenada La Fortuna.
Vaig fer un gran glop de la copa de cava, preguntant-me com havia trobat el coratge de deixar la meva feina estable per a perseguir el somni de convertir-me en escriptora.

Les dues setmanes després d'aquell sopar van ser desesperants. Tenia estalvis suficients per a poder subsistir un any sense ingressos, però la por al fracàs em paralitzava i els primers dies havien transcorregut amb el cursor parpellejant, perdut en l’immens desert d'una pàgina en blanc.

El dia setze, després de dues til·les, una meditació profunda i de posar-me les arracades de les meves amigues per sentir el seu suport, va arribar l'hora de començar a escriure.

Vaig intentar controlar una onada de pànic quan va aparèixer de nou el cursor mofant-se de mi. Vaig posar les mans tremoloses al teclat intentant buidar la ment. Aleshores vaig sentir un xiuxiueig i les arracades es van moure. M'ho havia imaginat?
No. No eren imaginacions meves. Es movien, com si estiguessin teclejant i em dictaven a cau d’orella paraules ben encadenades que anaven formant una bona història.

Així va ser com les arracades van fer honor al nom de la joieria i em van portar la fortuna. Dos mesos després, tenia una molt bona oferta d’una editorial. Estaven interessats en seguir publicant-me i gràcies al cop de mà que em van donar, vaig poder treure’m la por de sobre i escriure els següents llibres sense ajuda.

Les arracades les guardo al calaix del meu escriptori i quan sento que rasquen la fusta, àvides d’escriure, d’explicar més històries, me les poso i faig de la seva mecanògrafa. Tots els seus relats els tinc desats a l'ordinador. No tinc intenció de publicar-los. No sé fins a quin punt és honrat, però em fa sentir segura conservar-los. Per si alguna vegada la por em torna a paralitzar.

Comentaris

  • A cops d'arracades[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    Ben pensat i explicat aquest relat. De tant en tant s'ha de donar gust a qui t'ha donat l'empenta inicial.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats