UN CAFÈ RÀPID

Un relat de: Carlota Biel
Llegia el diari a un racó de la cafeteria. S’havia aixecat molt d’hora perquè no li agradava coincidir amb els veïns que comencen el dia a mig matí. Aquells que fan el mandrós al llit fins passades les deu perquè és dissabte i tot s’hi val. Entrava per la finestra algun raig de sol, però no molestava. Feia olor de cafè i croissants acabats de sortir del forn. Demanaria un altre americà, però mentrestant, faria una cigarreta a fora i sentiria l’aire fred a la cara, perquè era desembre i a Barcelona estaven a sis graus. En aixecar-se de la cadira li va semblar veure una coneguda a una de les taules. Però no, no podia ser. Des de la barra, el cambrer li va dir que de seguida li portava el cafè sense sucre i en vas.

Ja al carrer, es va tornar a fixar en la noia. Tenia un munt de papers sobre la taula que no parava de ratllar. Es rascava el cap com si allò la portés a trobar una solució a tots seus problemes. Esbufegava i, de tant en tant, es portava a la boca la tassa de cafè i feia un petit glop. Rellegia alguna cosa al portàtil i tornava a rascar-se el cap. Va repetir el mateix uns minuts. El temps que va trigar el Jordi a fumar-se el cigarret. En tornar a dins la cafeteria, es va dirigir cap a ella.

-Tan dolent és això que escrius? –segurament s’intentava fer el graciós, però no ho va aconseguir–.

-Ho és encara més –va dir quasi de mal humor–.

-Quan ho has d’entregar? –havia de rebaixar el to o ella li tiraria el cafè a la cara i acabaria a l’Hospital Clínic amb una cremada de segon grau–.

-Al vespre –va dir adonant-se que estava sent molt antipàtica–. Vols llegir-ho?

-Si em deixes… –era el que més desitjava en aquell precís moment–.

Tots dos van mirar-se sense dir res i com si de cop reaccionessin van somriure a la vegada. Ella es va aixecar de la cadira i van acabar fusionant-se en una abraçada. Tot seguit i, xiuxiuejant-li a l’orella, ell va dir: “No has canviat res, Violeta”.

Comentaris

  • Retrobada al cafè[Ofensiu]
    Prou bé | 09-10-2021

    M'agraden els relats de retrobades casuals amb algú d'altres temps. Em fa pensar en com la vida posa al seu lloc, a vegades, allò que nosaltres hem descol·locat. Bon relat quant a l'estil i desenvolupament. Amb senzillesa ens fa entrar de puntetes en la situació.
    Amb total cordialitat

  • Ara et fas dir Violeta?[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021

    Ells es diuen Jordi, tots.

  • retrobada[Ofensiu]
    Atlantis | 07-10-2021

    Una retrobada per casualitat en un cafè. A mi m'agrada sol, curt, sense llet i en tassa.

    Bé el diàleg i bon relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carlota Biel

4 Relats

9 Comentaris

633 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric des que tinc memòria. Espero que gaudiu llegint-me.
També podeu fer-ho a www.relatscurts.cat :)