Cercador
TIME OF MY LIFE
Un relat de: Carlota Biel- Compartir:
-Estava veient el final de Dirty Dancing a casa. Devien ser... no ho sé, les onze de la nit passades. Recordo que em vaig aixecar del sofà per anar a buscar la bossa on tinc el tabac. Mentre m’estava liant un cigarro vaig sentir crits que venien del carrer, però no em va estranyar. Sempre se sent gent barallant-se o fent soroll.
-I què més?
-Doncs em vaig encendre la cigarreta asseguda a una cadira del menjador. Molt a prop de la finestra, no m’agrada que el pis faci olor de fum. És una incoherència, ja ho sé, però intento que aquest estúpid vici no em foti més del que ja ho fa. Tinc col·legues que es queixen de l’olor cada cop que entren. Que si les cortines estan grogues i és per culpa del fum del tabac, que si les mantes fan pudor... “Ai, Marta, que no veus que deixar-ho és salut? I tota la pasta que t’estalviaries!”. No ho sé, potser hauria d’engegar-los a ells a la merda.
-Podem avançar una mica i arribar fins al moment en què sents un tret?
-Sí, perdoni. Estic atabalada i ja no sé ni de què parlo.
-No es preocupi.
-Sentia aquella cançó tan típica de la pel·lícula. Com és? Now I've had the time of my life. No, I never felt like this before... I, de sobte, PUM. Collons! Quasi em cau el piti per la finestra. Vaig treure el cap i sí, allà estava. Morta. Bé, almenys això em va semblar, perquè no es movia i hi havia un bassal de sang al seu voltant.
-I què més?
-Que més de què?
-Que va fer després?
-Res. Vaig trucar a la policia i a la poca estona vaig marxar a dormir. L’endemà matinava per anar a la feina... Tampoc vull semblar una insensible, però...
-I la televisió?
-Què li passa a la televisió?
-Ha dit que estava veient una pel·lícula. “Vaig trucar a la policia i a la poca estona vaig marxar a dormir”. No va apagar la televisió?
-Doncs clar que la vaig tancar. També vol que li expliqui el riu que vaig fer abans d’entrar al llit? Bé, si no té cap més pregunta, marxo. Estic bastant enfeinada i no tinc temps per a res.
-Si recorda qualsevol altra cosa, ja sap on som.
-Sí.
Potser no calia explicar-ho. Potser era irrellevant dir que coneixia a la noia morta. I si ho paro a pensar, tampoc la coneixia tant. Només d’aquella vegada que vam anar tota la colla al bar de l’Arnau i ens vam trobar al capullo del meu ex. Ella seia al seu costat i prenia una birra, segur que calenta. Amb la tonteria vam acabar ajuntant les taules i “Arnau, una altra cervesa, si us plau!”. Tota la puta nit plegats. Amb la borratxera que portàvem no podíem marxar sense fer una última parada a qualsevol antre del barri. Després d’allò, no la vaig veure més. Fins a la setmana passada, és clar.
Me la vaig trobar comprant fruita a la botiga de sota de casa. Em va explicar que s’acabava de mudar. Que ja no estava sortint amb el capullo del meu ex i que a veure si ens veiem per fer un cafè un dia. Doncs allò que es diu i que no s’acaba fent. Tant l’una com l’altra ho sabíem. El “quedar-bé” que se’n diu.
-M’ha sentit?
-Sí, sí. Li trucaré si recordo alguna cosa més senyor. Gràcies.
www.relatscurts.cat
-I què més?
-Doncs em vaig encendre la cigarreta asseguda a una cadira del menjador. Molt a prop de la finestra, no m’agrada que el pis faci olor de fum. És una incoherència, ja ho sé, però intento que aquest estúpid vici no em foti més del que ja ho fa. Tinc col·legues que es queixen de l’olor cada cop que entren. Que si les cortines estan grogues i és per culpa del fum del tabac, que si les mantes fan pudor... “Ai, Marta, que no veus que deixar-ho és salut? I tota la pasta que t’estalviaries!”. No ho sé, potser hauria d’engegar-los a ells a la merda.
-Podem avançar una mica i arribar fins al moment en què sents un tret?
-Sí, perdoni. Estic atabalada i ja no sé ni de què parlo.
-No es preocupi.
-Sentia aquella cançó tan típica de la pel·lícula. Com és? Now I've had the time of my life. No, I never felt like this before... I, de sobte, PUM. Collons! Quasi em cau el piti per la finestra. Vaig treure el cap i sí, allà estava. Morta. Bé, almenys això em va semblar, perquè no es movia i hi havia un bassal de sang al seu voltant.
-I què més?
-Que més de què?
-Que va fer després?
-Res. Vaig trucar a la policia i a la poca estona vaig marxar a dormir. L’endemà matinava per anar a la feina... Tampoc vull semblar una insensible, però...
-I la televisió?
-Què li passa a la televisió?
-Ha dit que estava veient una pel·lícula. “Vaig trucar a la policia i a la poca estona vaig marxar a dormir”. No va apagar la televisió?
-Doncs clar que la vaig tancar. També vol que li expliqui el riu que vaig fer abans d’entrar al llit? Bé, si no té cap més pregunta, marxo. Estic bastant enfeinada i no tinc temps per a res.
-Si recorda qualsevol altra cosa, ja sap on som.
-Sí.
Potser no calia explicar-ho. Potser era irrellevant dir que coneixia a la noia morta. I si ho paro a pensar, tampoc la coneixia tant. Només d’aquella vegada que vam anar tota la colla al bar de l’Arnau i ens vam trobar al capullo del meu ex. Ella seia al seu costat i prenia una birra, segur que calenta. Amb la tonteria vam acabar ajuntant les taules i “Arnau, una altra cervesa, si us plau!”. Tota la puta nit plegats. Amb la borratxera que portàvem no podíem marxar sense fer una última parada a qualsevol antre del barri. Després d’allò, no la vaig veure més. Fins a la setmana passada, és clar.
Me la vaig trobar comprant fruita a la botiga de sota de casa. Em va explicar que s’acabava de mudar. Que ja no estava sortint amb el capullo del meu ex i que a veure si ens veiem per fer un cafè un dia. Doncs allò que es diu i que no s’acaba fent. Tant l’una com l’altra ho sabíem. El “quedar-bé” que se’n diu.
-M’ha sentit?
-Sí, sí. Li trucaré si recordo alguna cosa més senyor. Gràcies.
www.relatscurts.cat
l´Autor
4 Relats
9 Comentaris
1175 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Escric des que tinc memòria. Espero que gaudiu llegint-me.També podeu fer-ho a www.relatscurts.cat :)