Cercador
Ulls savis i castigats
Un relat de: Ullsblaus1- Compartir:
Les persones grans tenen gran experiencia de la vida, tothom diu que són molt pesats amb els seus consells. Però nosaltres quan vells ens fem, igual de pesats serem.
Ells no són pesats, sinó que han après dels errors de la vida i intenten que els altres no en cometem tant com ells.
Els seus ulls han estat catigats per la Segona Guerra Mundial, no podem arribar a imaginar que amaga la pupil·la d'un veterà, tingui o no, miopia.
No podem imaginar tampoc què han pogut fer aquells dits gastats i arrugats, disparar fusells, potser? O subjectar metralletes, també?
No per gust, sinó per obligació, a la mili els feien estrenyer el cinturó.
Pobres ancians, tingueu pietat, escolteu-los bé, perquè marxa enrere no podrem fer. I si un avi et vol parlar, per favor, la boca no li facis tancar. Perquè quan obri la boca, de les històries i consells que li sortiran, el cor ple de goig et deixaran.
Comentaris
-
AI![Ofensiu]Unaquimera | 12-10-2008
Disculpa'm, se m'ha anat la mà amb la negreta i ha sortit un munt on només calia una paraula...
Bé, ara aprofito per enviar-te una abraçada en cursiva,
Uq -
Mirades grans[Ofensiu]Unaquimera | 12-10-2008
Des de L'Iris dels teus ulls faig un salt fins a aquests Ulls savis i castigats, rics gràcies a l'experiència, observadors de tot tipus d'escenes i personatges, examinadors de situacions de tota mena, aprenents d'exemples divesos i de diferents lliçons, ...
Ja saps que la mirada és per a mi un tema atractiu i inesgotable, així que ha estat interessant llegir el teu text, que suposa una actitud encomiable de part teva: enhorabona, Marc, per la reflexió que comporta!
Només vull fer-te una reflexió: comences parlant de "les persones grans", però de seguida identifiques les persones de força edat amb els homes, ja que parles "d'un veterà" i de "la mili".
Has deixat, per tant, de banda a les dones, que evidentment també són persones grans que van assistir als horrors de les guerres ( no només la Mondial, sinó la Civil ) tot i no ser reclutades per a l'exercit, tot i no subjectar metralletes com a soldats uniformats, la qual cosa no vol dir que no arribessin a lluitar amb d'altres armes... Es van estrenyer el cinturó de valent, a la reraguarda, al front, a la post-guerra, ... tot i que no ho fessin "a la mili".
No et critico a tu, només reflexiono en veu alta com a lectora. Tu, com a autor, enfoques el relat cap a qualsevol de les possibilitats que el tema t'ofereix i ho has fet coherentment amb la teva experiència pròpia, els teus coneixements, els teus interessos, etc. I com et deia abans, ha resultat interessant llegir-te! Aviat hi tornaré...
Entre tant, rep una abraçada de diumenge,
Unaquimera
-
Moralment et dono un 10!!![Ofensiu]DANA | 10-07-2008
Ullsblaus, m'he emocionat veien l'homenatge que tributes als més grans...no m'agrada dir "ancians". Tan de bó tots els noies i noies de la teva edat i també els més petits i els que som més grans...pensesin i actuesin tal como ho expresses dins el teu relat. Has de millorar un xic les expressions, les faltes i les repeticions...però la idea i el contingut del que has escrit es mereixen un 10.
Dana -
no em provoquis, que m'embalo.[Ofensiu]JOANPG | 23-06-2008 | Valoració: 10
Quines reflexions que et surten als teus pocs anys. Aixó és digne d'admirar.
Jo soc un quasi vell dels que parlas. Vaig neixer acabada la maleïda guerra civil.
Vaig "gaudir" de la post-guerra i crec que vosaltres, la joventut que puja i que per sort no heu patit aquestes misèries, cal que les tingueu presents sempre per tal de no caure en errors passats.
Ja t'he dit que no em provoquessis perque m'embalava .
Callo. M'ha encantat el teu escrit, normas gramaticals a part, per la imaginació i la reflexió que comporta un escrit així en un noi que surt de la infància i tot just albira l'adolescència.
Endevant,ullsblaus1/Marc.
Com sempre una forta encaixada de JOANPG: -
M'has deixat muda![Ofensiu]Nonna_Carme | 22-06-2008 | Valoració: 8
Que, a la teva edat,escriguis de la manera que ho fas,és admirable, però el comentari que m'has fet, demostra una maduresa, poc freqüent, en un noi de 12 anys.
Endavant que ho fas molt bé.
Un petó.
Nonna_Carme -
un avi ho sap tot sense saber res[Ofensiu]unchained melody | 21-06-2008 | Valoració: 8
carai, mai m'havia parat a pensar què hi ha darrera de la pupil·la d'algun ancià que volta pel meu poble, ni perquè estàn tan gastats i arrugats els seus dits, ara mel's miraré d'una altre manera. I qui diu que els temps passats van ser millors.. no tenen raó, nosaltres ens queixem i ho tenim tot, ells de ben segur que no es queixaven i no tenien res.
1 petó =) -
que bonic...[Ofensiu]MarBlava | 21-06-2008 | Valoració: 10
que un nen entengui l'amor que la gent gran posa en els seus consells....
Tots arribarem a grans, amb sort, i que la gent jove sàpiga valorar la nostra experiència ens farà molt feliços.
Noi, no pares de publicar! M'agrada molt els temes que tractes, perquè són relas, m'ajuda a veure el món amb ulls d'adolescent (encara que marrons en el meus cas)
Tingues constància i no et cansis d'escriure, ja veuràs que cada cop, i amb ajuda dels teus companys relataires, aniràs superant-te.
Un petonet, maco!
MarBlava -
Hola Marc,[Ofensiu]brumari | 21-06-2008
Una bonica mirada a la gent gran. T'ho diu qui ja comença a ser-ho.
No deixis d'escriure, perquè tens bona fusta.
Gràcies pel teu amable comentari.
Una abraçada,
Joan
Valoració mitja: 9
l´Autor
53 Relats
603 Comentaris
82276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona, l'any 1995. Tinc catorze anys.M'agrada molt escriure relats, quan els escric desconnecto de tot. Sembla que estigui aïllat jo i els relats sols, i ningú més.
Espero que us agradin molt els meus relats