Ulls de vidre

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Els teus ulls petits i bells,
Juguen amb els meus,
I es desfán en una mirada,
Dolça i eterna,
No es fan esperar,
I em miren complauents,
Amb una mirada,
Plena de tendresa.
Els teus ulls són tan fins,
Més que la porcellana mateixa,
I són tan semblants al vidre,
Que em fa por de mirar-los,
Per no trencar-los,
I fer un estrall,
Amb aquest mirall,
De la meva ánima.
Els teus ulls són d'un blau celestial,
D'un blau marí infinit,
Que em transporta,
Cap un horitzó de noves sensacions,
Sensacions mágiques,
Sense perverses,
Sensacions inoblidables,
Sense ser inperturbables.
Els teus ulls em recorden a tu,
Flama de la meva vida,
Font de la meva inmensitat,
Em recorden tot allò que em viscut,
Vam viure I viurem.
Els teus ulls de vidre,
Són el que més estimo,
Per sobre de la meva vida,
I el que mai podré oblidar.

Comentaris

  • Aquells ulls[Ofensiu]
    ElGermanissim | 27-08-2005 | Valoració: 10

    Aquells ulls, on s'han perdut. Qúe se n'ha fet de la seva blaavor...