Ullnahpolis (capitol1)

El dia que vaig complir 16 anys em van llevar força més d'hora que de costum per preparar-me per a la meva presentació a la societat odnah, la celebració de la Aodnah-in. Seterah, la meva germana petita i per tant la meva donzella personal em va aconsellar que deixés al dormitori la meva cinta daurada que sempre em recollia el cabell, i jo la vaig trobar a faltar després de que me'l tallés la meva mare just per sota la barbeta. A mi no m'agradava gaire, però mamah em va assegurar que ja m'acostumaria. Jo vaig pensar que potser no podria pas deixar que em tornés a créixer, doncs tant ella com totes les altres odnahs que coneixia el portaven sempre així. Per això vaig mirar-me amb tristor els llargs rínxols negres que eren a terra quan vaig baixar de la cadira i, sense que mamah ho veiés, Seterah va agafar-ne un i se'l va guardar a la butxaca, tot fent-me l'ullet.

Després em van portar al bany gran, on hi havia preparats un munt de pots i espelmes de colors i olors diverses, tovalloles blanques i una banyera rodona plena d'aigua tèbia. El mirall estava entelat i les parets estaven tan barrocament decorades que gairebé et podies marejar de intentar mirar-ne cada detall. Em vaig despullar i vaig ficar-me a l'aigua. Mamah somreia contínuament i es veia que li feia molta il·lusió poder compartir amb mi aquell moment tan especial de la meva vida. Em van rentar els cabells amb un sabó que feia olor a fruites silvestres i mel. I pel cos van ruixar-me tot tipus d'olis i ungüents artesanals, fets amb roses, ginesta, romaní, espígol, vi negre i oli d'ametlla. I en sortir, amb aquella mescla d'olors i un barnús blanc fins als peus que gairebé em trepitjava, vam dirigir-nos cap al meu vestidor. Llavors mamah va haver de quedar-se fora, ja que no podria veure el vestit de l' Aodnah-in fins que no aparegués amb ella a la balconada de l'Edifici General. Això em va fer sentir-me important, ningú no podia celebrar l'Aodnah-in sense el seu consentiment per al vestit i la mamah no el podia mai veure, ja que portava mala sort per a tota la seva família. Les ajudants buscaven el vestit que creien era l'adequat per al rang i el cos de la futura odnah, i ella havia de donar-hi el seu vist-i-plau somrient il·lusionada i assentint amb el cap, o del contrari les ajudants havien d'afanyar-se per trobar-hi l'adequat. En el meu cas va ser força fàcil, ja que la meva germana va posar-hi molt de la seva part. El primer cop van escollir un vestit exageradament elegant i decorat amb pedres semiprecioses, llarg fins als peus i amb un ridícul barret a joc, que jo no ho vaig consentir com molt bé ja havia previst Seterah. El segon vestit va ser escollit per ella mateixa i acordat entre totes les ajudants, molt més senzill i de línies més marcades al cos, amb unes mànigues llargues que queien fins a la cintura quan aixecaves els braços, de seda fina i amb un petit brodat de plata a les vores. El vestit sempre era de color blanc per garantir la puresa i virginitat de la noia que el portava.

Doncs amb aquell vestit em va vestir la meva germana, i amb unes sabates d'un taló impossible que no havia vist en la meva vida, i que havia portat la meva mare quan, com jo, va complir-ne els 16 anys.