Ui, no és el que sembla

Sota un bassal de llàgrimes que li regalimaven galta avall, la mare somicava. Va alçar el ganivet.
-Maleïda siguis! - va dir. Sempre igual.
Va ser quan entrava al pis; la mare plorava. No s'haurien tornat a barallar?
- Què plores mare?- Què fas?
Trinxà un tros més de ceba damunt la fusta; la qual afegí al sofregit; que ja estava en marxa.
-No és el que sembla. - va dir ella, contenint un gemec- És una truita per la nit. Au, passa, passa a dins, que ja hi ha el dinar a taula. I ja hi és ton pare.
Passat un marc nu, sense cap porta ni cortina hi havia la saleta, que també fèiem servir de menjador. A taula, ja hi havia l'avi que em mirava amb cara còmplice; el pare i el meu plat d'espaguetti esperanven a taula. El pare ajudat d'un paper amb un segell, que ja coneixia prou bé; era de l'escola.
-Et sembla normal? ...- va dir per començar. Aquestes notes? Carai... Qui ho diria Josep Antòn. Estàs en declivi noi!
-No és el que sembla... - vaig dir, aterrit rere una cortina d'espaguetti -
-No és el que sembla... T'haurem de portar a reforç.. Ta mare que pensava que ja eres gran..
La mare va sortir de la cuina amb el plat de l'avi. Va tancar el llum de la cuina i s'assegué alhora que li deixava el plat a l'avi. En Matoti, es trobà desconcertat davant un plat més verd que el de la resta; mongeta tendra bullida. Se li esbossà una cara de circumstàncies sota la boina.
-Que no hi havia espaguetti?
-Tú tampoc has fet bondat pare, -va dir la mare mostrant un paperet rebregat que va treure de la butxaca de la bata -.
Et llegeixo la dieta que et van receptar, o la que et va fer el nen amb l'Ordinador?
-Ui... -es començà a defensar l'avi, caient al meu mateix error. No és el que sembla - però la seva filla no el deixà continuar.
-A aquesta casa res és el que sembla! - Va dir la mare. Ja n'estic farta de tanta ambigüitat!
L'avi no va dir res més amb l'assumpte de la falsificació de la dieta. I Com provant de treure ferro a l'assumpte es fixà en mi, el traïdor... Aquella tarda es quedaria sense donette.
-Si noi... Amb dotze anys fets i refets, a reforç... Que t'haguem d'anar al darrere d'aquesta manera - digué en Matoti, provant d'aferrar un espaguetti que em regalimava del plat.
-Tu calla.. que prou feina tens...