tu volies

la massa autoestima, l'excés de confiança... ens fa moltes vegades quedar-nos quiets com burgesos i esperar que tot arribi i et colmi: "no m'has trucat, no has vingut, t'has oblidat, no em miraves gaire, no m'has comprat, sempre seràs meva (alaaa, que la vida és gratis!!!)
i això que vam néixer amb dues cames i que caminar és saludable i que donar el primer pas et garantitza el cinquanta per cent de la possible trobada amb aquella persona que desitges i estimes...
poema fi, de pell de serpent no verinosa que entra suau amb aparença innocent de sospir de fada.
seguirem en contacte... ptons!

Es fet un poeme molt breu pero concís.
Amb poques paraules li dius, que com no espabili et perdra i unaltre tindra el teu amor.
Almenys aixo es el que jo entenc.
Una abraçada.

Potser algun dia l'anirà a buscar, sinó... ell s'ho perdrà.
I potser està molt lluny, però si vol pot sentir els seus cants, la seva veu i seguir-la, i buscar-la, trobar-la i viure-la.

I sinó, de navegants n'hi han molts!

Un petonas!!

Lentament es va trencant l'encís dels somnis compartits. M'agrada les imatges que ultilitzes amb el cant de la sirena i el navegant.
Res pot quedar atrapat en un filat, ni en una banyera sense escanyar la seva veu.
En fi, el que es volia i el que esdevé no sempre van pel mateix camí...
Paraules que arriben valentes i sense aturar-se com el poderós cant d'una sirena.

Petonets!