Tu i jo

Els seus cabells ondulats onegen al vent, càlids, amb una forma extravagant. La miro, i són aquells ulls que em tornen boja que em diuen : endinsa’t en mi. Ulls que han vist el que ningú pot imaginar, amb aquesta mirada penetrant que enamora. I per enamorar, el seu somriure. Les seves dents blanques, perfectament uniformades que formen un exèrcit de mossegades per el meu coll..
Recordo sempre aquests moments, tant màgics, tant perfectes i tant llunyans. Fa 4 anys de tota la nostra història, I saps que? No puc oblidar cap detall, cap moment compartit, cap somriure que t’hagi esgarrapat..
Només faig que estimar-te i recordar-te des de la llunyania, des de el teu oblit, perquè estic seguríssima que ni penses en mi. Jo ho faig constantment, cada nit. Instant que poso el cap al coixí em venç la teva olor i imatge gravades dins el meu cor. Inclús, matins m’aixeco llàgrimes seques que m’han regalimat pels ulls mentre dormia.
Et ploro, et penso, no t’oblido.
A vegades crec que hauria de passar pàgina, i creu-me que ho intento, però per molt que estigui amb altres persones ningú m’ha robat tants somriures ni tanta felicitat. No sento el mateix per ningú més, ni mai ho havia sentit. M’has fet descobrir un món nou, el món de la persona enamorada. I també el món del desamor. He viscut molt més en el segon que en el primer. Ara mateix visc dels records, perquè ni parlem, ni ens veiem. No sé res de tu.
Visc entre el teu oblit i el món del desamor, entre els records de la teva pell i les meves llàgrimes, entre les teves mossegades i els meus pensaments, entre tu i jo.