Pots enamorar-te d'un somriure?

Em somrius amb aquests llavis color passió, rojos com la sang que regalima d’una mossegada traïdora. Des del primer dia que connectem en mirades fugaces pels passadissos o l’entrada de la universitat. El més curiós és que anem al mateix curs, però en diferents grups, i no sé ni com et dius. No he sentit mai la teva veu. Però de fet, tampoc m’importa. Crec que la màgia es trencaria si sabés el teu nom o conegués la teva veu. M’agrada aquest joc de mirades.
Portem més de 3 mesos així i no sé fins quan durarà, però tot i que sé que no ho llegiràs, aprofito per dir-te que m’encanta el que amaguen els teus ulls i el teu mig somriure.
Com diuen, no deixis mai de somriure ja que no saps qui se’n pot enamorar.