Cercador
Et convido al meu abisme.
Un relat de: laniteterna- Compartir:
Saps que sóc la noia del somriure trist, però no pots intuir què passa per la meva ment. El que si que sabràs, és que tinc el somriure tant trencat com el cor.
Fa anys que el temps, més ben dit EL MEU temps s’ha aturat. Estic en caiguda lliure constant, estic sempre rodejant la vora de l’abisme del teu nom.
T’he idealitzat? Et trobo a faltar a tu, o als moments amb tu? No ho sé. No entenc d’on pot brollar tanta i tanta tristesa, tantes llàgrimes, tantes nits d'insomni per culpa del teu somriure. Bé, en realitat si que sé d’on brollen, brollen del cor. Perquè un cor, igual que un vidre, un cop trencat ja no es recomposa, nomès talla.
Necessito que algú entri a la meva vida, si, un canvi. Conèixer-te, a tu, a la noia dels llavis color carmí. Que es creuin les nostres mirades i ens traslladem a un univers paral•lel, que posteriorment serà el NOSTRE univers on hi instal•laré tots els records. I quan et conegui nomès podré dir-te que: et convido al meu abisme.
Fa anys que el temps, més ben dit EL MEU temps s’ha aturat. Estic en caiguda lliure constant, estic sempre rodejant la vora de l’abisme del teu nom.
T’he idealitzat? Et trobo a faltar a tu, o als moments amb tu? No ho sé. No entenc d’on pot brollar tanta i tanta tristesa, tantes llàgrimes, tantes nits d'insomni per culpa del teu somriure. Bé, en realitat si que sé d’on brollen, brollen del cor. Perquè un cor, igual que un vidre, un cop trencat ja no es recomposa, nomès talla.
Necessito que algú entri a la meva vida, si, un canvi. Conèixer-te, a tu, a la noia dels llavis color carmí. Que es creuin les nostres mirades i ens traslladem a un univers paral•lel, que posteriorment serà el NOSTRE univers on hi instal•laré tots els records. I quan et conegui nomès podré dir-te que: et convido al meu abisme.