Cercador
Microrelat 1: La vida.
Un relat de: laniteterna- Compartir:
Preocupacions tan ínfimes com recordar de portar el punxó a classe, perdonar el company que el dia anterior no t’havia deixat jugar, fer cas a la “senyu”...
Si són les preocupacions d’un nen petit. A mesura que creixes tens més obligacions, més preocupacions. Has de començar a ser conseqüent amb els teus actes.
Sense donar-te’n compte vas sumant anys, perquè en realitat passen els dies volant. Però per mi, el fet que m’ha marcat ha sigut el dia que he començat a tenir consciencia de la vida. Què és? Què hi fem aquí? Perquè sempre hem de complaure els altres? Perquè tothom jutja en comptes de preocupar-se de la seva pròpia vida?
Merda, la infelicitat existeix i ningú m’he n’havia previngut. Dins aquesta presó anímica em donc compte de lo fosca que és la vida. Però diguem, que n’és de la decadència física? Què pensaré quan tingui 50 anys i vegi que ja sóc a la meitat de la vida?
Vull deixar alguna cosa aquí, l’essència de la meva persona. No vull desaparèixer sense haver tornat a sentir la felicitat d’un nen petit.
Si són les preocupacions d’un nen petit. A mesura que creixes tens més obligacions, més preocupacions. Has de començar a ser conseqüent amb els teus actes.
Sense donar-te’n compte vas sumant anys, perquè en realitat passen els dies volant. Però per mi, el fet que m’ha marcat ha sigut el dia que he començat a tenir consciencia de la vida. Què és? Què hi fem aquí? Perquè sempre hem de complaure els altres? Perquè tothom jutja en comptes de preocupar-se de la seva pròpia vida?
Merda, la infelicitat existeix i ningú m’he n’havia previngut. Dins aquesta presó anímica em donc compte de lo fosca que és la vida. Però diguem, que n’és de la decadència física? Què pensaré quan tingui 50 anys i vegi que ja sóc a la meitat de la vida?
Vull deixar alguna cosa aquí, l’essència de la meva persona. No vull desaparèixer sense haver tornat a sentir la felicitat d’un nen petit.