TROS. POEMA

Tros


A vegades cerco una carícia teva,
tan sols, una de sola.
Un pètal desprès de les teves mans
impactant, suaument, contra el meu rostre.

A vegades busco una carícia nova,
i la lluna m’acarona, sí, però,
l’alegria de la lluna no moqueja de riure
quan em sent parlar;
ni brilla tant com els teus ulls
quan estàs contenta.



Tanmateix,

hi ha moltes formes d’acariciar
que no són amb les mans.