FEBRE POEMA

Febre

Suposo que a París trobaríem, de nou,
el que aquí hem perdut
i, quan ho trobéssim, s’escaparia
i hauríem de tornar a fugir
a una ciutat nova
fins que la geografia del món
s’assemblés a la geografia de la pell.

Hi ha fronteres invisibles arreu.

Mai he entès per què un petó a la galta
genera pau
mentre que d’un petó als llavis es pot despertar
la guerra

Si l’amor existeix és per visitar-lo,
dormir-hi i tornar-hi, mig emmalaltit,
mig nostàlgic, esperant que el mapamundi
d’un cos nu ens torni a rebre
per descobrir-nos les tendreses del viatjant
que de la febre en fa un recurs lèxic
i de la por una simple eina.