Trencall de veus

Un relat de: Xantalam

* Crida, crida, quan hauràs cridat una bona estona ja no et recordaràs per què cridaves i cridaràs només per anar-te sentint la veu.
LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES. MERCÈ RODOREDA


Trencall de veus

La veu trenca el vidre de la nit
fràgil i diàfan
s'esparpellen els crits en l'espai
             -odissea del buit-
i l'obscuritat s'esbardella en bocins
de cristall negre.

Crideu!

S'estellaran les paraules
en topar errants i enfurismades
contra parets albes de silenci.

Crideu més!

Cruixiran murs i badaran
esquerdes de dalt a baix
mentre el vent xiula
en la tempesta, i l'esberla.

Que no se us trenqui la veu
ni emmudeixi en trencalls
lívids de silenci.
Crideu fins que el crit adormit
us desperti.




Comentaris

  • això és poesia[Ofensiu]
    isidre lluçà | 17-10-2009 | Valoració: 10

    Pels sentiments encoberts i que es despullen mot a mot sota les teves odres. Ritme, paraules, imatges. Tot un poema.

    Crideu fins que el crit adormit
    us desperti.


    Sublim.

  • Poema sonor[Ofensiu]
    franz appa | 17-10-2009

    D'una sonoritat enèrgica i vibrant, com el ritme dels versos que avancen ràpidament, fins a desperatr ells matexos el crit adormit.
    Tot i que cita un fragment de Mercè Rodoreda desesperat, que apel·la al crit com si fos una força irracional, hi ha en els versos una aposta radical i forta, sí, però alhora estranyament continguda: com si fos laveu del taumaturg que urgeix les energies pròpies d ela seva creativitat.
    Molt bell, apassionat i certer.
    Una salutació,
    franz

  • Ooooh, Xantalam![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-10-2009

    Rendida als teus mots. Només se m'acut, en aquests moments plaents, fer-me meus aquests mots:

    "Que no se us trenqui la veu
    ni emmudeixi en trencants
    lívids de silenci.
    Crideu fins que el crit adormit
    us desperti"

    Només puc cridar: Meravelles xantalàmiques!
    Petonets. Ens veiem aviat!

    Mercè

  • La via del crit[Ofensiu]
    Epicuri | 10-10-2009

    Em descarna les cordes vocals.
    pot ser son massa tenses
    massa voltes
    recargolades

    el fil que talla
    la carn sense
    pell

    bocí de plany
    de dolor



    també el crit
    pot obrir
    via nova.

    el teu poema m'inspira la corda del violí.
    del to més greu, al més agut
    i el teu sonall de vidres
    que s'esberlan.

    Bon dia bon poema com els teus dies com els teus poemes Xantalan salut per tota la teva particular tribu, de relataires.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic