TRANSCENDÈNCIA

TRANSCENDÈNCIA

No hi ha cels per a la bona gent,
ni inferns per als qui escolten una sola veu, la seva!
D’això n’estic ben segura!
I no perquè m’ho digui el cap,
temps fa que porto a la feixuguesa dels peus i a les asprors de les mans
la prova punyent del poc que me’l puc creure,
engalipador de fira de baixa estofa,
sempre parlant de treball i responsabilitat!
I malgrat tot, n’estic ben segura!
Tampoc perquè m’ho digui el cor ,
cicatrius envermellides duc als replecs de l’ànima
per confiar en els seus eixorcs consells:
“amor amb amor es paga” , “tot arriba a qui sap esperar”,
mentider desvergonyit, maleït siguis mil vegades!
No hi ha més cels, ni més inferns,
d’això n’estic ben segura,
que aquells que s’esfilagarsen com a boirines
en el petit espai de cada dia.
I tanmateix crec amb tot el cap,
confio amb tot el cor
i espero amb tota l’ànima
- d’això de l’ànima també en tinc serioses dubtes-
un camí més enllà de les tenebres.
A la fi, pot saber la petita eruga que demà serà papallona?
No hi ha més cec que qui no vol veure!