Tots els meus pensaments es centren en tu

Un relat de: aina

Aquella espurna que salta neurones sens fre sembla perdre força quan no té prou espai per seguir el seu pols, quan tot es concentra en el mateix batec és difícil ser l'engruna que travessa el garbell que marca un ritme desconegut, que filtra silenci.

És doncs, un cristall en el buit, el que et conté, un punt blanc amb una bombolla d'il·lusions al darrere. Ets allà, sempre, en tot moment. No hi ha pincell capaç d'enfosquir-te. No tens color oposat, no tens complementàri, no en tens perquè no pertanys a l'univers de models establerts.

Però brilles amb tals ulls que tot el meu jo t'observa, com qui es retroba en un mirall quan mai abans s'havia vist, com si freguessis amb la mà aquella fotografia en blanc i negre amb l'anhel de convertir-la altre cop en vida.

Has traspassat la reixa que havia creat per protegir-me i l'aigua entra i ens ofegarà si no en sortim, o potser només ens mullarà els peus si ens abracem, potser ni la notarem si ens estimem.

Comentaris

  • quins records...[Ofensiu]
    Lídia Raventós Rigual | 17-02-2007 | Valoració: 8

    m'ha portat molts records llegir el teu relat. M'ha agradat molt, de debó... un petó!

  • Expliques[Ofensiu]
    OhCapità | 29-12-2004 | Valoració: 9

    cada pensament d'una manera dolça, tendre, molt sentida. M'agrada com t'expresses. Estic gratament sorprès. Et continuaré llegint.