Tot és culpa teva!

Mira aquest imbècil! Se n'ha de saber poc, eh. O potser tenir les neurones atrofiades. Sí, sí, això. Un atrofiat mental, no com jo, un ciutadà de primera. Com pot aturar-se algú al mig del carrer sense més ni menys? Es que no veus que t'estan tocant el clàxon? Sí a tu t'ho dic carbassot, no et facis l'orni. Es que no t'adones que son dos quarts de vuit del vespre, que la gent torna de treballar i que té ganes de buscar aparcament, d'anar a comprar, de fer el sopar, de trobar-se amb la parella, els fills i el gos o el gat que a casa l'esperen? Bé, potser no en tenen gaire ganes de fer tot això, però bé que ho han de fer els hi agradi o no. I tu aquí, fotent un tap a mitja riera amb el teu collons de quatre per quatre de cent mil euros pel cap baix, a l'únic carril que hi ha. Què collons hi fots aquí gamarús?
Aha! Ara ho veig. Ho veig tant bé que fins i tot he sentit una lleugera trempera al veure-li el cul. Esperaves la teva dona, o companya, o amiga, o germana potser tornant de la granja amb aquell pa que es tornarà xiclet d'aquí a tres hores. Precisament això mateix que estic fent jo també fa estona, esperar la dona; però a diferència del que fas tu, carbassot, coi de carbassot, ho faig ben aparcat en bateria. Tres voltes he donat fins que n'he enganxat a un que marxava. Sóc un bon ciutadà jo! Quins collons que tens tu en canvi. S'ha de tenir rostre per fer això. Exacte, això; fot el camp, foteu el camp d'una vegada tu i el bombonet. Sort que no et conec, que si no vindria a cantar-te'n quatre de fresques. Ui! No em coneixes tu prou.

I ara? I tu? Un altre? Ja hi som. Un altre xitxarel·lo d'aquests en quatre per quatre que es creuen que el carrer és seu. Hòstia! Si no és un xitxarel·lo, sinó una xitxarel·la. I sembles formosa eh xata? La mare què et va parir. D'on carat has sortit tu que em sones tant? Ah sí, ja sé qui ets. La Marta, la nena de Cal Malaire, el peixater. Això, baixa baixa mossa, que et veuré més bé, que si pots conduir un cotxe ja no és pecat repassar-te de dalt a baix. Hòstia!! Nena? De nena en tens ben poc ja. Collons quin tipet, collons quina pitrera, collons quines cames i quin pandero... Qui tingues vint o trenta anyets ara i prou lèxic i malícia per dur-te a l'hort. Què compraràs? Una baguette?, un tronc?, un pa de motllo? I ara que hi penso, què és això que hi ha al seient de l'acompanyant?
Calla gamarús!, que la senyoreta està comprant. Només és un moment i n'hi ha que no tenen paciència per a res. Mira-te-la, ja torna. Collons com ho remena. Sí sí, ja l'ha sabut fer en Miquel son pare i la Remedius sa mare. La seva germana gran també va portar de cul mig poble durant cinc o sis anys. I quin cotxàs que li han comprat. O se'l deu haver comprat ella? A veure, fem comptes... Si al noranta-nou va venir a casa durant tres mesos perquè la Paquita, la meva senyora, li fes repàs de català, la Marta feia aleshores Batxillerat i tindria 16 ó 17 anys... N'han passat deu i en tindrà ja vint-i-sis o vint-i-set. Quin bombonet aquesta, qui l'enganxés.... Au mira, ja ha pujat. Cap problema, he memoritzat tot revolt del seu cos. I això amb el que s'entreté al seient de l'acompanyant? Òndia!, si és descendència! Aquesta no ha perdut pas el temps i el que l'ha ajudat a produir-la tampoc. Au, i ara fot el camp. Hauré passar més sovint per aquí.

I aquesta Paquita? On para ara? Per comprar una baguette porta ja quinze minuts. I si l'anés a buscar i de passada fes una cervesa? Total, aquí al poble qui m'aturarà després? Els municipals?, aquests malgirbats amb aires de grandesa per portar gorra? Potser si que ho fes, que em milloraria l' humor i deixaria de veure incívics arreu. A veure si aquesta s'ha trobat alguna coneguda i l'està fent petar, o pitjor, s'està dedicant a comprar mitja botiga i no recorda que ja és final de mes. Millor que sí, que l'aturi faci el que faci. Total, estic ben aparcat, i només cal que baixi i faci servir el tancament centralitzat del meu Fiat. Decidit, sí, vaig a prendre una cervesa mentre aquesta acaba de fer el que estigui fent.
I doncs? On para? No la veig enlloc. Ni davant el mostrador del pa, ni a les taules prenent cafè, ni a la terrasseta de fora. On s'ha fotut? Bé, tan se val. Una cervesa sisplau! No, no, una d'ampolla, que no m'agrada la de barril, que et penses que no sé de quin peu calceu? Sempre t'estafen amb la de barril i et posen tres dits d'escuma. Mmm, que bona. Hòstia!, si ja me l'he fotut. Au va noi, posa-me'n una altra. L'última sí. I va, avui que estic generós cinc cèntims de propina, els que em voltaven per la butxaca fa dies i no sabia a qui encolomar. Oh no!, no cal perquè donar-les, jo sóc així de generós. Penso en els joves jo també. Què et penses, que sóc un vell decrèpit? Mira, posa-me'n una altra ja que hi ets i em rius les gracietes. I saps què?, vaig al lavabo un moment que de seguida m'entra pixera quan bec. Renoi!, no en volia saber d'altra, ocupat. I el de les dones?, no n'hi ha. Doncs res, espero, què hi vols fer? Ep! Què és això que sento? Qui hi deu haver aquí dins? Què són aquests esbufecs? Hòstia!, si que s'ho passen bé aquí dins. Pots contar, un parell de nanos d'aquests que han hagut de vendre el cotxe per no poder-lo pagar i s'entenen a un vàter. Apa, ja s'ha acabat el xivarri, ara sortiran i podré buidar. Ai, criatures... Mira, ja retiren la balda. Hòstia!!! Paquita? I qui és aquest que s'ha d'ajupir per passar per sota una porta i es corda la bragueta? En fot dos com jo, que si no, li fotria tres parells d'hòsties i li ensenyaria de qui és el cony que s'acaba de beneficiar. Què dius? Què no és el que sembla? Amb què ho has fet dons? Què no en tens prou amb mi? Què vols dir? Au, passa, passa; deixa'm pixar que rebentaré en dos sentits; té les claus i puja al cotxe que ja en parlarem. Què!? Que a més no has comprat el pa? Què has perdut els cinquanta euros? Ja sé jo on els has perdut, en aquest coi de vàter brut i pudent de suor de qui s'ho acaba de passar de primera. Tranquil·la, sí tranquil·la, que ja el compro jo quan surti. Au, passa d'aquí que no vull fer un disbarat. I tu, poca-solta, més que poca-solta, que podries ser el meu fill, més val que te'n vagis a penjar-te d'una cistella i que et follis nenes de la teva edat. Sí, no t'ho dic però ho penso, que no vull sortir-ne a més d'escaldat tou, de tot això.

Sí, ja estic. Enfadat? No ho sé encara, ho estic pensant. No sé si és enfadat, sorprès o descol·locat. Una dona de la teva edat... Quina vergonya. Au, té el pa, que no voldràs que a més de la que m'has fotut el porti jo mentre condueixo? Casum l'olla, quan hi penso... Ai Paquita, quants anys, i quantes me'n deus haver endinyat pel camí sense jo, home de bona fe, un bon ciutadà que a més va a missa, adonar-me'n. Ja em semblava estrany a mi això que triguessis tant a comprar el pa cada vegada que hi anaves o fins i tot quan t'acompanyava... Va, no hi pensem més, que potser el que et cal és un psicòleg, o un psiquiatre. Ben mirat potser el psiquiatre, que aquests darrers recepten i segurament el que et cal a tu és medicació. Va, no en parlem ara que em fots nerviós. Que no crido!! Què et fa pensar que estic cridant!!? I si cridés, ho faria per culpa teva!!! Va, deixa'm estar. Faig marxa enrere i...
La mare que et va parir! Ara tenies que sortir tu, un altre imbècil rematat. Espera que baixi del cotxe que te'n foto una que sabràs de quin peu calço. Hòstia! Ei, què tal agent? Què? El cotxe patrulla amb un bony de cal ample? No res, que sortia de comprar el pa amb la dona i... Què? Que faci el control d'alcoholèmia? No es pensarà pas que... Escolti, que tinc una edat, per què carat no es posa a detenir nanos fumats i beguts?, que són el càncer d'aquest món i per això se'l paga! No, si no estic pas nerviós per a res. És vostè el que em posa a parir! Què? 0. 40? No pot ser. Quants punts? Sis? Cagumdéu! Sap què? A la merda! Què si ho ha sentit bé? I tan que si. A la merda vostè, a la merda la seva gorra i a la merda la mare que el va parir. Com? Un respecte a la autoritat? Me la passo pel forro del cul jo l'autoritat. Com diu? Que l'acompanyi a la caserna? Sa mare l'acompanyarà a la caserna amb un condó a la figa i un altre entre dents per repetir. Ei! Que em fa? Manilles? Malparit!! Que jo pago els meus impostos, que JO el pago a vostè perquè posi multes com un degenerat, que jo pago la seva colla de companys incompetents i el seu cap de 120 quilos incompetent que només que menja donuts. Vostè hauria de tenir un respecte per la tercera edat. Què estic exaltat? Mira, el savi que ha descobert el Mediterrani; ja ho sé que ho estic! Paquita!!, tu calla i torna't a posar al cotxe, que ja en parlarem quan sigui a casa. Jo, un bon ciutadà... Tot és culpa teva!