Tornaré a estimar...

Sento que tinc el cor inquiet,
Esvalotat, neguitós, intranquil...
No se que hi pot haver,
Ni tan sols que haig de sentir...

Es com un riu impetuós,
Que salta entre les parets...
Braman al mon, sorollós,
Sense raó, sense un perquè...

Puc veure la immensitat,
En una ala de papallona...
Puc sentir la humildat,
D'aquell cor que només dòna...

Si no t'hagués conegut mai,
No sentiria la buidor de la solitud...
De no tenir-te als meus braços,
De no poder-te omplir amb el meu amor...

Peró, tampoc no hauria vist el cel,
Quan em vas donar el primer petó...
Ni tampoc hauria sentit el teu cos,
Esclatar d'immensa passió...

Era com si em traspassés un llamp,
Era molt mes que fer l'amor...
Era com banyar-se a les fonts,
Dels sentiments, de la passió, d l'encant...

Si... tu m'has fet sentir coses,
Que jo no sabia que existien...
Tu et vas entregar completament,
I jo, nomes et portava roses...

Peró... vet aquí que arriba un dia,
Que tot s'acaba... i es fon...
S'acaba perquè nosaltres volem,
Perquè no sabem seguir la via...
Que tan fàcilment es va obrir,

I ara no serveix lamentar-se...
De vegades a de ser així,
Ens deixem arrossegar per la intol.lerancia...
No volem escarmentant-se,
I ho engeguem tot a parir...

Perquè ens deu passar això?
No en tenim prou amb el passat?
No volem deixar de mirar enrere?
Dons...perqué ens empenyem en comparar?

Si ningú no es igual que els altres,
Si tots tenim quelcom diferent...
Si tots necessitem estimar,
Perquè juguem amb el sentiments...?

Si la vida son quatre dies,
Perquè els volem viure així...?
Perquè no aprenem d'aquell vell arbre,
Que desprès de mil anys de viure...

Any darrera any, continua fent fulles i fruits,
Sense importar-li ni un moment...
Ni a qui els dona ni que en fan,
Això si que es una lliçó de vida...

D'amor, de llibertat, de solidaritat,
De donar, de compartir, de sentir...
I, malgrat el fred de l'hivern,
Tornar a esperar la primavera amb passió...
Per tornar un altre vegada,
A donar, a vessar, fruits i amor...

Tot el que he viscut fins ara,
M'ha de servir per pensar...
Que es el que vull de la vida,
I per aprendre a donar, si... a donar...

I aleshores podré tornar,
A veure les coses diferents...
A mirar al meu entorn i sobretot,
Se que podré tornar a estimar...