Es desperten

Un relat de: _ampariues

*

Es desperten i ni s'adonen que estan l'un al costat de l'altre,
fan com si no es pogueren tocar sols movent la ma uns centímetres...

No es volen ni mirar..

Es desperten després d'haverse gitat al mateix llit, pero sense voler..

Abans es volien, ara ja es diferent.

Es desperten i pensen que va a començar un nou dia,
un dia igual com qualsevol altre.

Dies que ja no són com els d'abans.

Es desperten intentant que l'altre no s'adone que esta al seu costat,
es desperten evitant-se..

Moltes vegades voldrien no despertar-se..

Ella s'alça primer, com sempre, pero ara es diferent, no es canvia la roba on ho ha fet sempre,l'agafa i va a una altra habitació.
Ell fa com si no sabera res, cuan la veritat es que els dos saben molt bé el que els esta passant...



*

Es desperten i cadascú en una habitació miren l'altra part del llit buida.

No saben si es la solució.

Es desperten i pensen que d'eixa manera estan millor, que la distancia els farà bé.

Ella s'alça primer, com sempre, es canvia i ix de la seva habitació.
Ell fa el mateix..
..i es troben al corredor, no es miren, no parlen.

Pensen a la vegada que ningú, sols ells saben el que els passa,
pero no es aixi.

Els que viuen sota el mateix sostre saben com i cuan va començar tot,
saben les coses que ell fa i que a ella li dolen.

Li dolen, no per ella, sinó pels fills, els fills que són dels dos.

Els fills que van naixer d'un amor que era, era molt gran.

Els que amb la seua infantessa camuflaven la tristessa...
els únics que aconseguien canviar-li la cara a ella.

Ara eixos fills han crescut, i ja no tenen la magia suficient per fer el que feien abans.

.. i es nota, es nota que la cara d'ella ja no es pot canviar, que a casa es viu en un ambient tens, trist, ningú s'atreveix a soltar paraula, i tal vegada siga el millor.

Tal vegada, perque ningú sap, ningú sap la solució.



Comentaris

  • M'ha sobtat el títol i...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-06-2010 | Valoració: 10

    ...he anat ràpidament a comentar-te i llegir-te, i no m'has decebut, en realitat la història de la vida, de qualsevol relació té aquests entrebancs, mai no s'aconsegueix el total, la totalitat de la satisfacció i hi ha vegades en les que la desgana entra en les nostres vides, però això t'ho puc dir ara, és una cosa molt normal, perquè les crisis fan que el sistema avance, una crisi matrimonial fa que el matrimoni avance en el temps i que no mora per innanició, per consumament.
    No sé, és trist però és la vida, l'has escrit molt bé, el drama de la major part de les parelles que porten molt de temps junts, però et puc dir una altra cosa s'estimen, no com un jove, amb el desig sexual, però s'estimen amb el desig de viure, es necessiten, i sempre és complicat dir la paraula necessitat per a referir-se a un amor, però no els agradaria prescindir-ne un de l'altre, i això és finalment el més important.
    Potser t'haja sorprès, jo que tinc una nòvia des de fa un any i mig però he viscut molt, hi ha vegades que el diable sap més per vell que per diable, però com en tot hi ha de tot i tots i tot som necessaris.
    Bé et deixe i espere que et passes un dia per la meua pàgina, ara vaig a comentar altres companys. Fins arreveure.

  • es desperten...i ja res es com era abans..[Ofensiu]
    Nyanga | 10-08-2009

    M'ha encantat!!

    L'he trobat molt encertat, genial; tens una forma d'escriure que atrapa vertiginosament fins arribar al final...

    Vaig a llegir l'altre!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de _ampariues

_ampariues

15 Relats

42 Comentaris

14374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
El meu correu: adeamparo@gmail.com

Només tinc 16 anys, i moltes ganes de Viure.
Les meues passions: RIURE, ESTIMAR, ESCRIURE.

Sóc fanàtica de la literatura i la música, no hi ha remei.

Gràcies per llegir-me i comentar-me :)