Es desperten

*

Es desperten i ni s'adonen que estan l'un al costat de l'altre,
fan com si no es pogueren tocar sols movent la ma uns centímetres...

No es volen ni mirar..

Es desperten després d'haverse gitat al mateix llit, pero sense voler..

Abans es volien, ara ja es diferent.

Es desperten i pensen que va a començar un nou dia,
un dia igual com qualsevol altre.

Dies que ja no són com els d'abans.

Es desperten intentant que l'altre no s'adone que esta al seu costat,
es desperten evitant-se..

Moltes vegades voldrien no despertar-se..

Ella s'alça primer, com sempre, pero ara es diferent, no es canvia la roba on ho ha fet sempre,l'agafa i va a una altra habitació.
Ell fa com si no sabera res, cuan la veritat es que els dos saben molt bé el que els esta passant...



*

Es desperten i cadascú en una habitació miren l'altra part del llit buida.

No saben si es la solució.

Es desperten i pensen que d'eixa manera estan millor, que la distancia els farà bé.

Ella s'alça primer, com sempre, es canvia i ix de la seva habitació.
Ell fa el mateix..
..i es troben al corredor, no es miren, no parlen.

Pensen a la vegada que ningú, sols ells saben el que els passa,
pero no es aixi.

Els que viuen sota el mateix sostre saben com i cuan va començar tot,
saben les coses que ell fa i que a ella li dolen.

Li dolen, no per ella, sinó pels fills, els fills que són dels dos.

Els fills que van naixer d'un amor que era, era molt gran.

Els que amb la seua infantessa camuflaven la tristessa...
els únics que aconseguien canviar-li la cara a ella.

Ara eixos fills han crescut, i ja no tenen la magia suficient per fer el que feien abans.

.. i es nota, es nota que la cara d'ella ja no es pot canviar, que a casa es viu en un ambient tens, trist, ningú s'atreveix a soltar paraula, i tal vegada siga el millor.

Tal vegada, perque ningú sap, ningú sap la solució.