La persona perfecta

Un relat de: _ampariues

De sobte creus que res pot anar bé, de sobte et creus sola en el món. De sobte els somriures es tornen llàgrimes, i caus en un forat tan profund que veus impossible l'eixida.

Els dies comencen a ser de color gris, un rere l'altre, tots iguals. Cap novetat en el teu mon. Et trobes sola, sense ninguna esperança, desil·lusionada.

Sents que res podria anar pitjor, ni millor, perque no tens forces per a avançar.

En eixe moment apareix eixa persona, eixa ànima que esperaves en silenci i sense saber-ho.
La persona perfecta, que poc a poc li torna els colors als teus dies. La persona que fa que torne a tu l'esperança.
La que fa que t'il·lusiones de nou cada dia, cada moment.

Cada segon al seu costat es meravellós, i te'n adones que has estat desperdiciant un temps preciós. Que la vida val la pena, sempre.

Descobreixes de nou l'alegria i tot tornen a ser rialles.. ¿Perquè? Fàcil, gràcies a ella, a eixa persona que està al teu costat, compartint amb tu cada segon de la seua existència.

I tornes a viure, a riure i tot gràcies a una persona, la persona perfecta.

Comentaris

  • Desig, gaudi i amor[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-07-2010 | Valoració: 10

    A les persones ens mou tres coses, el gaudi, és a dir, el que estimem amb la raó i fem amb esforços tot i que ens provoca joies de vegades però també cansament mental, el desig, el que fem sense gaire esforç, perquè l'estimem amb les entranyes, és el més sa, el desig, dóna al contrari del gaudi, que és l'instint de mort, dóna ganes de viure, és l'instint de vida, i després està l'amor, que és el tercer element del nus borromeu que conforma tota estabilitat mental i física, humana, aquest ens dóna el ciment que uneix l'instint de vida, allò actiu, constructiu i destructiu, i l'instint de mort, allò passiu i autodestructiu, donant-nos, l'amor l'estabilitat. Hi ha persones que viuen sense ell, són les més dures, gent que violenta, en el bon sentit, inconscientment, o és violentada, té la sensació de ser violentada. Aquestes persones no tenen la sensació de viure felices, estan en el món i es defensen atacant.
    Els que estimem som més feliços, però també més vulnerables, però visca l'amor sempre.
    Enhorabona Ampariues, l'has trobat.

  • No sé...[Ofensiu]
    natasha | 18-07-2010

    ... si és la persona perfecte o aquella que als nostres ulls és perfecte...
    Sigui de la forma que sigui aquesta perfecció el fet de tenir algú al cantó que ens animi a seguir, que ens faci volar pels núvols o tocar de peus a terra en el moment que el/la tenim el cantó són motius prou suficients com per dedicar-li no només un text sinó instants de la nostra vida.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de _ampariues

_ampariues

15 Relats

42 Comentaris

14374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
El meu correu: adeamparo@gmail.com

Només tinc 16 anys, i moltes ganes de Viure.
Les meues passions: RIURE, ESTIMAR, ESCRIURE.

Sóc fanàtica de la literatura i la música, no hi ha remei.

Gràcies per llegir-me i comentar-me :)