La persona perfecta

De sobte creus que res pot anar bé, de sobte et creus sola en el món. De sobte els somriures es tornen llàgrimes, i caus en un forat tan profund que veus impossible l'eixida.

Els dies comencen a ser de color gris, un rere l'altre, tots iguals. Cap novetat en el teu mon. Et trobes sola, sense ninguna esperança, desil·lusionada.

Sents que res podria anar pitjor, ni millor, perque no tens forces per a avançar.

En eixe moment apareix eixa persona, eixa ànima que esperaves en silenci i sense saber-ho.
La persona perfecta, que poc a poc li torna els colors als teus dies. La persona que fa que torne a tu l'esperança.
La que fa que t'il·lusiones de nou cada dia, cada moment.

Cada segon al seu costat es meravellós, i te'n adones que has estat desperdiciant un temps preciós. Que la vida val la pena, sempre.

Descobreixes de nou l'alegria i tot tornen a ser rialles.. ¿Perquè? Fàcil, gràcies a ella, a eixa persona que està al teu costat, compartint amb tu cada segon de la seua existència.

I tornes a viure, a riure i tot gràcies a una persona, la persona perfecta.