TORNA EL MIRADOR: PINZELLADES D’UN DIUMENGE

Un relat de: Materile

TORNA EL MIRADOR: PINZELLADES D’UN DIUMENGE

Avui, un diumenge esplèndid; amb un cel net i sense gaire calor, cosa estranya no hi ha pràcticament humitat. Barcelona es caracteritza per la seva excessiva humitat enganxosa que neguiteja, i, si surts és per obligació, no per plaer. És al capvespre que els cossos demanen llibertat, volen sortir i sentir el respir de la vida, la carícia de l’aire.

A part de fer els quefers quotidians necessaris, he passat molt temps llegint. Un dels llibres que més m’ha entretingut són uns relats curts de l’Empar Moliner. Són uns relats que fan pensar, molt ben condimentats, amb sal i pebre, i el seu característic ironisme i sarcasme sense deixar a banda l’humor. Ha tocat problemes matrimonials, el pas dels anys com afecta la parella. Ella no té tabus i deixa que les paraules flueixin com l’aigua d’una deu, suaument, sense forçar el seu camí.

Quan me n’he atipat he sortit al balcó per airejar-me una mica, i estirar les cames. L’observació de les poques parelles que es veien, m’ha portat a pensar en el matrimoni. Quantes classes de matrimonis hi deu haver? Alguns passaven separats, d’altres es donaven la mà, els més grans s’agafaven del braç, ben a prop, com si tinguessin por de caure. N’hi havia que parlaven, d’altres avançaven indiferents com si ja ho tinguessin tot dit. Quants d’ells s’estimen sincerament o només s’aguanten per la inèrcia, per no complicar-se més l’existència?

Quan ets jove tens ganes de pintar la vida, i busques els colors que més t’agraden, i fas proves buscant els tons més adients per als dos. La primera vegada que goses discutir sembla que tot canviï de color; aquells colors es tornen grisos i negres i potser et penses que ja tot s’ha acabat. T’allites pensant que l’home que tens al costat és un desconegut. L’endemà, la llum del sol et fa veure altre cop el color en què havies pintat el teu món. Fins que torna una altra discussió que fa que trobis un encaix per apartar les pedretes del camí, perquè el camí sempre n’és ple
.
Saps que sota la capa de gris o negre n’hi ha una altra de colors brillants. Però arriba un dia d’una gran tempesta i els teus colors es dilueixen i deixen de ser els que et van enamorar. Ara ja estàs perduda, ja no saps què has de fer, però tampoc vols sentir-te derrotada, vençuda a cop de crits. Analitzes la situació, si tens fills et costa donar aquell pas per sortir d’aquell forat. Saps que ell et barrarà la sortida, i pels teus fills decideixes callar i continuar amb un home amb el qual no hi pots parlar. Parleu idiomes diferents i no saps quan va aprendre o vas aprendre l’idioma que us separa. I abandones i t’abandones al teu destí, un destí que t’has forjat tu, per als altres i per por.

Demà dibuixaràs i pintaràs el camí que emprendràs. Potser arribareu a vells junts. Hi ha tants camins i tants colors!!

Materile



Comentaris

  • l'etern problema[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 24-10-2016 | Valoració: 10

    Moltes dones es veuen obligades a suportar un matrimoni equivocat, ja sigui per falta de recursos o per no ferir els fills.
    Crec, però, que actualment la cosa va canviant. Lentament, sí. No és fàcil quan els homes no ajuden gaire.
    M'agrada molt com escrius.
    Ja t'aniré llegint.

  • L'idioma que us separa.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 30-07-2016 | Valoració: 10

    Una anàlisi molt interessant del matrimoni i de les parelles. Ho has descrit amb tots els tons de l'amor i el desamor i amb una visió molt realista del que passa quan dues persones deixen d'estimar-se i ja no parlen el mateix idioma.
    Els fills! El problema sempre són els fills perquè ells no són responsables de que l'amor hagi fugit de casa. Així i tot, la vida ens pertany i els sacrificis sempre acaben portant frustració i amargura.

    Bon estiu!

  • Periodisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-07-2016 | Valoració: 10

    Aquest relat és periodisme. Però periodisme del bo, del que informa i reflexiona. Del més proper i quotidià, d'aquell que tots coneixem, però amb una reflexió com la que tu ens fas, com la que tu ens escrius, deliciosa. I si, només mirant la gent que ens envolta podem imaginar què hi haurà dins el seu cor. Un exercici d'imaginació. Un plaer llegir-te, Materile! I una abraçada!

    Aleix

  • M'agraden [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-07-2016

    els teus relats perquè sempre fas unes observacions molt interesants i que fan pensar.
    Jo també trobo que l'Empar Moliner és una bona escriptora , que es llegeix amb facilitat i gairebé sempre et deixa amb un somrís als llavis.
    Molt bon relat, Maria Teresa.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: