Titella

Va ser un dia d’hivern clar i lluminós que em vaig prometre a mi mateixa que aquest cop seria l’últim. L’últim que em posaves les urpes al damunt i m’estomacaves fins al deliri, fins veure-ho tot borrós i esqueixat. La boca amb aquell gust de sang que em regalimava del nas i de la templa després d’haver caigut a terra a cops d’empenta mentre m’arrossegaves i jo et suplicava un perdó inexistent, ofegant en un xiscle rogallós el discurs que tot era un malentès. Tu no escoltaves, només em pegaves dient: puta de merda fins quedar exhaust. Puta la teva mare, que et va tenir. Només pots ser fill d’un delinqüent o d’un assassí despietat. Després em violaves, i sentir-te al damunt era el pitjor del món, amb aquell rostre desorbitat, més d’animal que d’home i clavant-me el teu membre amb brutalitat. El plaer que senties en fer mal se m’apareixia com un pecat del que mai no et podries desprendre. Sentia tot de llums que em voltaven, com si un focus potent ensenyés la nostra misèria al món sencer. I m’avergonyia de no tenir coratge per desfer-me del llast del teu cos d’animal. Quan ejaculaves, somreies i ho oblidaves tot. Jo, sortia corrents esperitada cap al lavabo. Volia treure’m l’olor repugnant del teu semen, que em degotava per les cuixes. Em mirava al mirall: bruta i ensangonada semblava més vella del que era. De fet, era una desferra amb forma de dona poruga. Aquella por de tu em paralitzava, i em convertia en un titella incapaç de decidir res per mi mateixa. De vegades, pensava que era una nina de drap, com les que tenen les nenes per jugar, per llençar a terra, per trepitjar o per arrencar-li el cap d’una estrebada. Les nines no senten cap dolor i somriuen, com quan eren a l'aparador de la botiga. Si les nines de drap pensessin, segurament acabarien suïcidant-se. La selva, la llei del més fort. I el feble, imbècil per ser feble. Vaig deixar córrer l’aigua tèbia sota la dutxa mentre em desfeia de la teva olor, i tota xopa vaig tornar a pensar en la promesa - prou pallisses - Em vaig vestir, tu dormies a terra. Semblaves inofensiu amb els ulls tancats. Vaig anar a la cuina a buscar un ganivet, et tallaria la jugular i deixaria que et dessagnessis com un porc. Almenys, per un cop havia d'acomplir el compromís que havia fermat amb la dona que vivia dins meu, la que no era un titella. Després, no sabia on aniria. Només sabia que hauria de fugir. El sol encara entrava per la finestra de la cambra i escalfava l’avantsala de l’horror.



gypsy