tic-tac...

Un relat de: vermesh

Pensant en aquella ferida,
tot s'ha despertat...

tic-tac, el rellotge avança i em fa accelerar.

Pensant en els teus llavis carnosos,
en aquells petons tan elegants,
en les teves mirades encuriosides,
en tot allò que arriba i desprès se'n va,
tot ha fet mitja volta i per cada pas escollit,
tot ha tornat...

tic-tac, el rellotge avança i em fa recular.

Pensant en els meus llavis porucs,
en aquells petons tan espantats,
en les meves mirades de reüll,
en tot allò que marxa i no se'n va,
tot ha fet mitja volta i per cada pas escollit,
tot ha volat...

tic-tac, el rellotge avança i la meva mà, t'agafa i no et deixa anar.


Comentaris

  • Bones![Ofensiu]
    Gorwilya | 03-05-2005 | Valoració: 9

    No t'havia llegit mai, i t'he descobert ara perquè una relataire m'ha comentat que t'havia llegit, i mira aquí em tens... :P
    M'ha agradat molt això que has escrit, està molt bé! I aquest estil em recorda el d'una amiga, no ho sé, però crec que és similar... ;)

    Vinga continua escrivint!

    Una abraçada!

    Gorwilya

l´Autor

vermesh

9 Relats

15 Comentaris

20234 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Qui sóc? Segurament no ho dec saber ni jo mateixa, però de moment dic, que tot i que la meva aparença és de noia, hi ha un ésser estrany que s'hi amaga darrera... Sí?