Crits muts

Una mirada buida que em fa sentir estúpida davant la incansable davallada de dits assenyalant....
Un gest mort que em fa tombar la cara davant les numerosses paraules sense obrir boca....
Una bocanada d'aire sense alè que em fa tancar els llavis per oblidar-me d'allò que va ser tant teu com meu....
Un crit, potser deseperat, potser amagat, potser mut, potser fràgil, dèbil, potser incandescent, potser espantat....

Una simple mirada acompanyada d'un simple gest, agafat de la mà d'una simple bocanada d'aire tapant-se aquella obertura tan estupefacte d'aquella simple cara, per no cridar.