m'amago...?

Un relat de: vermesh

Potser és cert que no faig més que ser darrera dels llocs i que quan et veig, em converteixo en un ésser minúscul, a punt de ser aixafat, però…
Quan oloro els teus cabells arran de la platja i el teus ulls fan pampallugues, i les teves mans volen per l'aire amunt i avall, i les teves orelles m'escolten i m'escolten, i les teves carícies no fan més que portar-me allà dalt amb els núvols, i la teva olor em transporta a totes aquelles nits plenes de somriures enxocolatats, només puc pensar, només puc saber… Que el teu amor em fa massa mal per tenir-lo. Que no en puc abusar. Que… Si em quedo prop teu, no podré deixar-te.

Sentir no és fácil. Sentir no és per mi.

Comentaris

  • Mmmm....[Ofensiu]
    Gorwilya | 03-05-2005 | Valoració: 9

    Per què t'amagues? No sé perquè ho fas, però m'ha agradat el teu relat! Igual que l'altre! Continuu pensant que la teva manera d'escriure em sona i em recorda a la d'una altre persona... ;) Però està molt bé eh?

    Petons!

    Gorwilya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

vermesh

9 Relats

15 Comentaris

18246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Qui sóc? Segurament no ho dec saber ni jo mateixa, però de moment dic, que tot i que la meva aparença és de noia, hi ha un ésser estrany que s'hi amaga darrera... Sí?