Cercador
T'estimo d'una forma molt estranya
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
T'estimo d'una forma molt estranya:
Apamo cada forma del teu cos
des d'un racó de bar on, sempre sol,
et consumeixo en whisky i marihuana.
No goso parlar d'una forma humana
d'aquesta obsessió per sentir-te a prop
i quan m'acosto a tu, com pes somort,
teixeixo silencis com telaranyes.
T'estimo i, saps? per això sóc poeta,
que converteixo en versos cada plor
i en poesia l'ànima deserta.
T'estimo d'una forma descoberta
entre dolors i la passió d'un foc
que res no apagarà sinó la lletra.
Comentaris
-
El voler...[Ofensiu]natasha | 31-07-2007 | Valoració: 9
... i no poder, o millor dit, no gosar a fer el pas i mentrestant anar omplint línies d'un full blanc... Quina situació més familiar!!! i alhora escrit de manera personal, com la sents, cHaPeAu!!!
Un petonet
-.-NaTaShA-.- -
...[Ofensiu]indefinida | 30-07-2007 | Valoració: 10
Preciós...potser algun dia passaràs d'escriure poemes per desfugar amor a escriure poemes per cantar-lo.
Salut! -
M'ha agradat molt[Ofensiu]Underneath | 12-06-2007 | Valoració: 10
i suposo que tots els que ens considerem minimament poetes ens hi podem sentir identificats...
NOmes un apunt: no estic segur que telaranyes sigui correcte... teranyines? =)
apart daixo, genial!! -
* per això sóc poeta *[Ofensiu]kispar fidu | 11-06-2007
perquè t'estimo...
i tan sols em surten les paraules per tu quan les transcric en versos i les deixo fluïr a través de les meves mans... ja que davant teu m'atrapa el silenci, i queden mudes les meves passions que sempre em despertes.
He arribat fins aquí des de les recomanacions de l'Amestista! i la veritat és que només la biografia ja m'ha cridat l'atenció! m'agrada com has deixat transcrit la teva manera de caminar per la vida...
També m'hi trobo molt sovint, el pensar a cada instant en aquella persona, i parlar mil converses amb mi mateixa com si la tingués davant, i un cop estem juntes, em sento mudar i incapaç de dir-li tot el que minuts abans he pensat...!
i quan m'acosto a tu, com pes somort,
teixeixo silencis com telaranyes.
Sort que sempre ens queden les paraules i el paper per a transformar les nostres inquietants passions en poesia
converteixo en versos cada plor
i en poesia l'ànima deserta.
m'agrada.
ens seguim veient per aquí!
cuida't!
i que els Silencis no s'apoderin de Tu!
Gemm@ -
D´on surts ???[Ofensiu]Densito | 21-05-2007 | Valoració: 10
Bona forma de donarte a coneixer.
transmetixes clarament les tves ideies.
m´agrada. -
...[Ofensiu]Abs | 21-05-2007 | Valoració: 10
Ets nou aqui no?
Sí jo també ho soc, només tinc tres relats publicats.
Sobre el poema, dir-te que m'ha agradat molt, molt ben trobades les paraules i en conjunt molt tendre.
Ets bo.
Ens llegim! -
No t'havia...[Ofensiu]ESPIRAL | 21-05-2007 | Valoració: 10
llegit mai, potser ets nou a relats?...si és així, deixa'm tenir el privilegi de ser el teu primer vot. He llegit els dos poemes que tens publicats aquí i m'he decidit per votar-te aquest perquè l'he trobat molt ben construït i alhora molt tendre, com l'altre "Pal·lidíem. M'han agradat molt. 1abraçada i benvingut a relats. ESPIRAL
Valoració mitja: 9.88
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55527 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com