Cercador
Ad Infinitum
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Tot és un dolç engany
excepte l'ombra allargassada de la mort.
També aquestes paraules
que entre tu i jo teixeixen tants silencis.
La mort és la Veritat,
la mort que aquest instant pren tanta Vida.
I jo no ho vull saber,
que em sento més segur tan sols mirant-te.
No diguis el meu nom
aquesta nit que no vull ser ningú,
no em deixis sol
aquesta nit que tot t'ho donaria.
La Vida és la veritat
que m'has fet creure en aquesta mentida.
La mort, només,
l'autèntica veritat que ens lligaria.
Comentaris
-
Hola...[Ofensiu]sempreningú | 21-06-2010 | Valoració: 10
Gran poema, sí senyor! M'agrada molt, de veritat. Jo espero trobar aviat aquesta persona per no sentir tanta por... quina sort, els que la tenen!
M'encanta el que escrius en la biografia, en especial: "Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?", m'hi sento reflexada.
M'alegra molt haver-te descobert.
Una abraçada
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55212 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com