T'estimo com estimen els adolescents (III)

Un relat de: Guillemrdasquens
Al final tot va ser molt més fàcil, com totes les coses aparentment grans de la vida. La
Juliana es va excusar per anar al lavabo i, durant l'espera, en David va adoptar certa
actitud meditabunda suficientment encertada per reunir el valor just amb el que
agafar la seva pretendenta de la cintura i besar-li els llavis acaloradament. La màgia del
moment va anar fent la resta; el vestit carmesí de flors blanques de la Juliana era
l'única bandera que regnava els inescrutables dominis d'aquell territori d'amor fugisser
i ondulat, apassionat i efímer. El sexe va ser bo, suficient com perquè al acabar els dos
es miressin entre timidesa i excitació renovada amb les galtes vermelloses. En David es
sacsejava lenta i prudentment sobre del cos nu i garratibat de la Juliana i, a cada
moviment de pelvis i contracció estomacal, el cos i el cor de la noia s'anaven expandint

i relaxant; ben bé com una baralla de naips que, a mesura que s'anava tallant i
barrejant, esperava treure la carta definitiva, la carta triada. A mesura que el temps
passava, l’estat natural d'una bogeria com aquella va anar conquerint el seny i la
escassa por que encara quedava, i en David i la Juliana van passar a fer-ho (perdonin la
cruesa) amb el frenesí indiscriminat de dos animals en zel. Solen passar d'entre quatre
a cinc miracles a la vida d'una persona promig, normal i estàndard i, de segur, que la
Juliana tingués un breu bufí d'orgasme aquella nit sense cap mena de dubte entra dins
del còmput global de miracles potencials. Al acabar, en David, encara dins la noia, va
abraçar-li l'esquena amb delicadesa i es va dedicar a resseguir-li les pigues de
l'esquena amb els llavis. Van bromejar sobre si estaria bé acabar la peli o era millor
deixar-ho córrer. <A mi m'ha molat bastant la veritat...> va dir en David amb la
complicitat d'un to de veu acaramel·lat i la Juliana va riure per sota el nas fotent-li,
amb la gentilesa pròpia, una bufetada al cul. Els dos amants es van quedar llavors
clavats l'un en l'altre fins que la son els va embriagar definitivament i, al tancar els ulls,
tot el seu món compartit es va desdibuixar momentàniament en els sismes més
profunds del seu subconscient.

Passen els mesos i en David i la Juliana estan veritablement enamorats. La Montserrat i
en Guillem els animen en les pors habituals i comparteixen, a vegades amb un toc
massa àcid de ironia, les alegries mútues. El dia en que l'amor arriba al seu zenit
esdevé quan en David, soterrat pels nervis, li ensenya els seus poemes a la Juliana i
aquesta deixa anar un crit de joia i espant al saber-se ella també una petita poetessa
compromesa. <¡No pot ser, tu també!> Passen una deliciosa tarda declamant com
bonament poden els seus escrits amb música de fons de Youtube. Ho fan amb una
espècie de ganyota paròdica que, tot i així, no deixa de revelar un neguit de rigor
perfectament legítim. Ells són així, pretenen que res té importància, però ai... el que
passa és que encara s'hi han d’anar fent a les coses grans, veritablement importants,
però ja arribaran. Entre vers i vers treu el cap un somriure profund, sòlid, colpidor;
d’aquells que algun dia es recordaran amb nostàlgia bona o, per contrapartida, amb el
dolor d’una enyorança incontrolable.

Deixem-ho estar de moment, ja tindran temps per la pena, pel dubte i la fatiga; ja hi
haurà temps pel desconsol, la malaltia i les males notícies. Les hores extra forçoses i no
remunerades, els favors importants i ineludibles, els viatges llargs, les proves de foc,
els punts de inflexió. De moment, en David i la Juliana tenen disset anys i estan
genuïnament enamorats. Ja tindran temps per cors trencats i plors de desamor; ja
tindran temps per la condescendència de qui mira enrere i resta importància a aquets
meravellosos anys, convertint-los en escarni de la memòria. De moment són dos
adolescents que escriuen versos com bonament poden i saben estimar-se amb tot el
compromís etern d'una mentida que, lluny de ser trista o amarga, es bufona i innocent
com res més tornarà a ser-ho mai. Que gaudeixin, doncs.

¡SALUT ALS ENAMORATS!

Comentaris

  • Ben tancada[Ofensiu]
    Fidel Català | 20-06-2022

    Unna història ben tancada, una aproximació a allò que els qui vam tenir l'edat que transcrius en aquest relat, ja ho tenim oblidat, però que tal vegada s'acosta a la nostra experiència vital.

    Et diria que vigilis la sintaxi, tens algunes errades gramaticals, no en aquesta tercera part, potser més en la segona, que sembla escrita a cuitacorrents.
    També valoro que utilitzes en els diàlegs girs lingüístics que es fan servir ara, imagino, tot i no ser gaire literaris, de fet donen frescor al relat, i a la part dels diàlegs li donen realisme i actualitat. Per cert. vigila els diàlegs que els comences amb el signe "major que" i els tanques amb el signe "menor que", això solen ser instruccions d'HTML i pots esborrar parts del relat si no vigiles!

    No és res personal, però jo faig servir un corrector en línia que es diu "LanguageTool", i que em va molt bé per veure errades bàsiques que a vegades ignorem, te l'aconsello!

    Benvingut a relats!!

  • I salut...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-06-2022

    ...També X tu. Gràcies per apropar-nos al món dels disset anys, dels adolescents XL. Una història repetida i repetida i sempre nova. Ben explicada.
    Segueix escrivint i benvingut a RC!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: